Marxo després de 9 butlletins i 12 hores seguint el terratrèmol i el tsunami del Japó (amb la Maria Xinxó) i deixo gairbé un miler de morts. La majoria els ha fet el tsunami perquè el país està perfectament preparat, com cap m'atreviria a dir, per a catastrofes naturals d'aquest tipus. Els morts del sisme de 8.8 graus en l'escala de Richter no arriben als 100, i tot i les imatges espectaculars de les onades gegats, el tremolor no ha tombat cap gran edifici. Hagués estat una massacre en un país presidit pels gratacels. Ara fa un any a Xile n'hi va haver un de similar. Calcat diria jo. També va ser de 8,8 graus en l'escala de Richter però va provocar més de 500 morts i va deixar sense casa més de 2 milions de persones.
Si ara hi hagués un terratrèmol aquí, s'ensorraria tot. O gairebé tot. L'arquitectura nipona és una de les millors del món. Ara s'ha vist i contrastat. A les seves universitats del japó estudien els diferents models de ciutat i entre els mals exemple de com teixir un entramat urbà hi ha Santa Coloma de Gramenet... Però entre les coses bones hi ha la volta catalana. La va exportar Rafael Gustavino a Nova York i és un dels atractius de la Gran Central Station (els catalans quan hi van s'hi entretenen...).
L'arquitecte japonès Hiroya Tanaka diu que la volta catalana és una de les construccions més resistents i una de les solucions de la nostra terra contra terratrèmols. És curiós que un país gens preparat per aquest tipus de fenòmens naturals tingui una de les solucions arquitectòniques més efectives sense saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.