Trilogia d'alcaldes (I)
Josep Mª Escudé. L'home de palla. És alcalde per CIU del 1983 al 1995. 12 anys. Agafa una Tiana per fer. Amb els serveis mínims, molt mínims. Dóna al poble la piscina municipal. Vetlla per les entitats refent la Sala Albéniz i li cedeix un local digne al coro. Durant els seus mandats hi ha l'explosió de les entitats, crea la comissió de festes i, al final del seu mandat, treu la Festa Major al carrer oblidant l'envelat després de moltes pressions dels joves. Compra Can Baratau per fer-hi una biblioteca (però no la fa), planta els horts municipals i crea la primera i més gran promoció d'habitatges socials: les cases noves. És qui comença a canviar la fesonomia del poble convertint la plaça de la Vila (de sorra) en una plaça dura i planejant les primeres urbanitzacions.
Ens fèia patir a tots amb els seus discursos. S'encallava, no sabia parlar, però -per edat, segurament- era un alcalde a qui li perdonàvem més o menys tot. La meva generació és el primer alcalde que recorda, amb qui vam viure la infantesa i qui ens pensàvem que duraria per sempre. L'any 1995 deixa d'encapçalar la llista i tot i que CIU fa una candidatura amb cares noves, amb potencial i una campanya espectacular (cara, segur), s'equivoca amb el candidat i hi posa Jacint Matas. Un altre home gran. Ho tenien guanyat, es devien pensar, perquè a Tiana CIU guanyava per majoria. Però el poble per primer cop els va retirar una mica la confiança i també uns quants vots i això va donar ales al PSC, que feia anys que esperava darrera la barrera. El contrincant era massa espavilat per deixar córrer aquella oportunitat i va fer un pacte d'esquerres.
Josep Mª Escudé, home de partit, fa el que li diuen que faci els barons de CIU -no diré noms, tots els coneixeu prou bé- i permet la requalificació d'alguns terrenys per fer-hi plans parcials. L'urbanisme necessita el seu temps i això fa que durant els seus mandants no veiessim fins on arribava la mà allargada d'arquitectes i promotors que militaven en la Convergència tianenca. Era l'època en que els impostos encara s'anaven a pagar en mài en efectiu a l'Ajuntament. Però els diners no es veuen invertits enlloc. Escudé cansa el poble que no para de reivindicar una biblioteca i un casal de joves. Anys més tard, Escudé reconeixeria en una entrevista a Ràdio Tiana que es van deixar de cobrar impostos. Quan entra Vallespinós a l'Ajuntament, es troba una administració de l'edat de pedra i un forat de 130 milions de les antigues pessetes d'impostos impagats. L'escàndol esclata en mig d'una campanya electoral, amb un nou candidat, Josep Marinel·lo, que es menga els pecats dels altres. La rumorologia popular parla de dirigents de CIU, pesos pesants tianencs i funcionaris que s'oblidaven de passar la factura.
Què li va fer més mal? el seu propi partit, CIU. Escudé era un home de palla a les ordres dels dirigents de la coalició. Ell feia i callava. A l'Ajuntament manava el partit. Era gran i no demana segons quines explicacions. Era un home de bona voluntat i, segurament, creia que estava fent el millor per Tiana, però es va vendre mig poble al millor postor i va planejar els plans urbanístic que recull com herència el seu successor Ferran Vallespinós. Escudé marxa perquè vol. Quan CIU perd l'alcaldia ja no era cap de llista. Es retirava gran i cansat i el seu relleu va acabar de cansar Tiana que va veure que Convergència tenia les expectatives baixes i es pensava que el poble era babau.
Properament: el savi boig

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.