Cop de tisora

Fa tres anys que arrosseguem la crisi. La bombolla immobiliària ens va esclatar a la cara, alguns o ho dèien, però no s'hi va posar fre. Els pisos es van deixar de vendre i de construir i van pujar els preus dels lloguers. El govern de Zapatero no es posava la paraula "crisi" a la boca ni per casualitat però aprovava incentius i ajuts, que ara ha hagut d'enretirar. El desencís i, en alguns casos i cases, la precarietat va fer tancar en banda els ciutadans que, amb les mans lligades, veien tancar també empreses, negocis familiars, cada cop més gent a l'atur i cada cop menys llocs de treball. Fa tres anys que ens arrosseguem i no hi acabem de veure el final.

Ara, el nou govern d'Artur Mas, ha desembarcat al Palau de la Generalitat i contrariament i curiosament al que fan tots els nous presidents quan arriben al poder ha posat un candau a la caixa i ha començat a retallar. Tampoc ha tingut gaire més remei davant la situació actual...  Des de que mana -fa dos mesos ja- l'hem vist poc i el seu portaveu i consellers no han parat de parlar de retallar. Mas mana una estisorada del 10%, i obedient el seu seguici fa els deures. Però la societat no entén segons quines retallades. A Mas li ha faltat vendre el conjunt i explicar-lo ell. Per contra ha tingut cada setmana i més d'un cop un dels seus consellers anunciant una retallada -a vegades sense concretar-la massa- o directament escapçant pel dret. I decisions -només és un exemple- preses en ensenyament i salut s'han pres malament i no s'acaben d'entendre.

És difícil de portar. I més quan no hi hagut temps per fer un bon cop d'efecte, d'executar un punt del programa (que no costés massa diners) per marcar terreny i demostrar que CIU havia tornat. El cop d'efecte, segurament, eren els 80, però se'ls va girar en contra i la supressió es va fer en mig del joc dels disbarats. No li va sortir gaire bé.El govern espanyol tampoc hi ha ajudat massa, la veritat, amb el pla d'estalvi energèntic per la crisi a Libia que ha tornat a tocar velocitats. I ara estem sense cap gran canvi, ni que sigui de façana, i amb les tisores retallant per totes bandes. Curiosament, se li retreu a Mas que faci el que no ha fet Zapatero. Un no s'ha tret del cap ni la boca la crisi i l'altre fins ara no l'ha volgut ni anomenar.