El Resum de l'Any

Si hagués de fer el resum de l’any com el feia fa 16 anys i 15 i 14... arrencaria amb el final d’una etapa, un retorn i un esdeveniment històric. Tot en un. Les eleccions municipals del 22 de maig van portar a Tiana la primera dona alcaldessa, van tornar els socialistes al Govern amb ERC i van fer un cop de carpeta a la iniciativa independent de Gent pel Progrés de Tiana. Emili Muñoz va abandonar el vaixell abans de sortir de port i després dels mals resultats electorals, va dimitir. L’ex alcalde es va apartar de la política local després d’onze anys d’encapçalar un projecte que va il•lusionar el poble. 

El seu relleu l’agafava en forma de vara d’alcaldessa la socialista Esther Pujol que tornava a oferir-li l’aliança de govern a ERC. Pujol i el seu soci Jordi Gost s’han presentat davant el poble com un matrimoni de conveniència. Gost, conscient que Esquerra a cada bugada per un llençol i que cada cop que pacta amb el PSC perd un regidor i acaba a l’oposició s’ha fet més visible que els seus predecessors i ha sabut pactar les tinences d’alcaldia deixant fora del govern a CIU que s’hi va posar bé però que tampoc va voler cedir un mil•límetre.  PSC i ERC agafen les regnes d’un ajuntament endeutat. Es deuen gairebé 7 milions d’€ i s’obre el debat del poliesportiu sense poder-hi fer res ja. Un règim de lloguer de l’era Vallespinós extingit per l’anterior Govern que ha “ajudat” a deixar els tianencs amb una mà al davant i una altra al darrera. 

Si fes el resum de l’any, obriria l’espai dedicat a la cultura amb una finca que és més que una sala de teatre i un pati de moreres. El Casal i la Sala Albéniz guarden un bocí de la història de cada un de nosaltres. 100 anys, un segle després que els socis del Casino decidissin aixecar aquest centre neuràlgic, Tiana encara hi centra bona part de la seva activitat . Què haguéssim fet sense la sala, el pati, els plats de la Carme, les ocurrències d’en Paco, el fred dels assajos, el terra que es mou de la Sala St Jordi, el fum dels pastorets, la vella llar de foc de l’antiga llar d’avis, la música de l’Estiu Jazz, les reunions de les entitats... ? mitja vida... o moltes de senceres. Com aquelles que aquest 2011 s’han apagat. 

Si fes el resum de l’any, com anys enrere feia anar de corcoll tot l’equip de Ràdio Tiana tindria un record molt especial per una generació de tianencs que vull recordar amb dos noms: l’Isidre Sicras i l’Antonieta del peix. Una generació que guardava en la seva memòria el dia a dia de la història local. La història que no està escrita. La Tiana de veritat. Un arxiu insubstituïble que es va perdent i que ara ja és difícil de recuperar per molts resums de l’any que fem.