dissabte, 21 de maig del 2011

Els nens tornen a jugar a la Plaça de la Vila


M'agrada sentir la cridòria quan encara no els veig però el meu nas ja toca les escales del coro. Juguen i corren donant vida a una plaça dura desaprofitada que hauria de ser el rovell de l'ou del poble. Hi han tornat després de mesos de silenci. I només hi ha un culpable: el Tiriti. Entranyable bar que ha passat èpoques de tots colors i que després de recuperar la vida i fer-nos més socials, va tornar a quedar a les fosques.

Els Cardús l'han tornat a obrir després dels últims hiverns i estius amb l'Ari darrera la barra. Va fer una bona feina i va crear un espai de trobada necessari al poble que la crisi finalment va engolir com tantes altres coses. És dur ser tianenc quan vols quedar-te al poble però no saps on entaforar-te. I acabes al Casal.

El Tiriti té una posició privilegiada. S'aixeca al gol nord del que seria el centre neuràlgic de qualsevol altre poble: la Plaça de la Vila. Però no sé perquè, a Tiana, aquesta plaça no acaba de tenir vida. Quan s'hi fan actes de nit queda desangelada i si es fan durant el temps que el bar no funciona encara és més trist. De dia, hi ha poques ombres. La plaça dura en la que la va convertir CIU (abans era de sorra, i molt abans encara amb una font al mig) és també una plaça freda. L'única cosa que hi queda de tota la vida és l'Ajuntament i el Tiriti. 

Ara torna a estar obert. I es nota sobretot amb la cridòria dels nens jugant mentre els pares fan el vermut o dinen. Un bar que ha passat per moltes mans i per tot tipus d'èpoques i que ara ha retornat als orígens. Per dins no té res a veure amb el bar fosc i tirant a ranci dels anys 80 i 90. Els seus orígens són el nom: Tiriti. Sobrenom amb el que cridaven el pare de l'Enric, en Lluís i en Carles Cardús quan corria amb la moto. "Tirati Tiriti" li deien. I així li diu ara el seu nét Jordi al bar de tota la vida.

Faré de tianenca pessimista i diré: "A veure que dura..." La part optimista espera que molts anys. Perquè quan tanca el Tiriti la plaça de la Vila està més morta encara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.