Després de cinc dies a l'#acampadabcn busco una ombra i acabo asseguda sota la carpa de la comissió de comunicació en una butaca vella que algú ha arreplegat. Allà, alguns em confonen i pregunten com si fós de la "no organització" tot tipus de coses i els del grup de treball em fan broma. Perquè estigui contenta i no rondini tant em diuen que "a partir d'ara ja tindreu rac de premsa i tot per gravar" (un rac de premsa és l'aparell on tots els mitjans connectem els nostres cables per agafar el so de qualitat). I jo els hi dic: "vaja, esteu creant el sistema igual que el sistema que ja tenim". I riuen.
I realment Plaça Catalunya és un mon paral.lel però organitzat força igual que la mateixa ciutat. A mesura que l'acampanda es fa gran i forta cal una mínima organització. El primer que es van preocupar de tenir va ser el servei de cuina però després es van anar creant comissions fins al punt que van proposar i tot -en petit comitè- una comissió de seguretat. Una policia pròpia? vaig pensar. No sabia si m'havia adormit i somiava o era real. La presència d'alguns brètols que tant els hi és tot i que no van deixar dormir uns quants indignats i van robar el que van poder algunes nits dificultava el crit de #noviolencia i la feina de fer una reivindicació pacífica i festiva que pogués burlar la jornada de reflexió i el dia d'eleccions i evitar el desallotjament dels Mossos (que mai l'han vist clar). Per això el tema de possibles aldarulls o baralles per culpa d'aquests grups reduïts és una mica maldecap pels indignats. Però ho estan portant força bé.
Es volen quedar més enllà de les eleccions. Pels que hi dormen i no fan garie res més, no els costarà gaire, però pels que porten 3 o 4 dies sense posar el cap al coixí i estan organitzant les comissions i buscant materials, no sé com aguantaran. Perquè alguns han decidit fer la revol.lució dormint a la gespa tot el dia mentre els altres estan treballant. Em recorda força al que ja tenim ara. És el sistema només el que falla o també la societat?
De fet, és normal que això passi. El sistema i el no sistema el formen les mateixes persones, amb les mateixes virtuts, defectes i necessitats. El que ha pogut passar amb el sistema és que algunes coses han perdut el sentit del perquè es van crear. Passa molt amb els diners i l'economia. Quan arriba l'especulació, això és un indicador clar que s'ha perdut el nord. I no parlem dels poders públics i l'administració. Quan el poder de tot tipus passa de ser un mitjà a ser una fi en sí mateixa... perill. Necessitem reinventar-nos per tornar als orígens, constantment, periòdicament...
ResponEliminaEl sistema és erroni, però la gent que el formem tampoc ens lliurem de culpa. Jo estic molt emocionat pel que està passan, intento anar a la acampada tots el dies, a partir d'avui, 22M, crec que encara serà més important ser-hi. Per demostrar al que manen que no som una generació nini d'emporrats i que no vivim sota la cultura del no fer res. Es cert que ens hem trovat ja tot fet (o graire bé), però el mòn que ens hem trovat te una mica d'aluminosi i l'hem de rehabilitar i fer uns retocs. Tinc una pregunta que em volta per el cap desde que van començar les protestes. Ha arrivat l'hora de demanar un canvi de la, ja obsoleta, constitució? Ánims i endevant, esteu fent molt bona feia alguns periodistes.
ResponElimina