Festa Major, Carnestoltes, Sant Joan i Cap d'any. Una generació de joves va vetllar perquè a Tiana no hi faltés res, almenys per tenir uns mínims. Pels que no marxàvem del poble ni que ens arrenquessin amb una grúa, tenir les quatre festes populars al poble i el mític Cucudrulu per anar fent de tant en tant, ja ens estava bé..
La meva generació, la perduda, no va pensar que cal vetllar per la continuïtat de les coses. I així es va perdre la bona feina d'una generació de joves que -tot i passar-s'ho bé- miraven la revetlla des de darrera una barra o una taula de DJ, escombraven l'envelat com a torna per poder colar al programa de festes els actes pels joves i es menjaven el raïm entre muntar equips de so i garlandes a la Sala Albéniz. La generació de l'Albert Freixes, la Núria Mancebón, en Carles Cuní, els Bolós... també es va fer gran... i van deixar de muntar-nos les festes...
La meva generació es va perdre al Titus i va deixar perdre aquella bona feina que ara ha recuperat la fornada que tinc darrera meu. Reencarnada en l'esperit del Dtor Mascaró, una nova generació agafa el relleu i es reinventa perquè es troba una Tiana avorrida, mig adormida, que demana a crits que torni la festa. La festa ben entesa. La que fa poble i recupera tradicions, espais i vida social.
Neix en forma de Festa Major alternativa, però té les arrels anys enrera en petits concerts solidaris per Sant Cebrià. És aquesta generació, la del Dtor Mascaró, la que ara omple el buit que van deixar els joves de 40 anys de Tiana, tornant a agafar les regnes dels actes pels joves de la Festa Major, el Cap d'Any i ara el Carnestoltes. Un carnaval que vol fer reviure el color i la competitivitat que hi havia anys enrera quan a la Sala Albéniz no s'hi cabia i on l'originalitat de les disfresses va acabar creant una sana rivalitat entre tianencs.
La generació del iaio, en Cuní, els Bolós i la Mancebón té el seu relleu en l'Adrià Vila, en Toni Liñán, en Pere Esteve, en Xavi Guiu i companyia. És admirable. S'han de tenir ganes i força per despertar un poble mig adormit i aconseguir saltar les tanques que massa sovint acaben posant els polítics que no volen que es queixin els veïns.
I no ho dic perquè entre els hereus hi hagi un Liñán. Que bé sabeu tots, i ell especialment, que entre les meves "virtuts" hi ha un gran sentit crític i exigent. No ho dic per dir. Que sé el que costa tirar un projecte endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.