La Vanguardia parlarà en català a partir del mes de maig. No sé si és massa tard, però és històric. Fèia anys que corria el rumor i finalment ha sortit
la notìcia. I també ha sortit ja el primer número 0. Impacta, la veritat, veure escrit a portada un "fer pinya" i a la vegada es llegeix amb certa normalitat.
La Vanguardia en català serà el diari de tota la vida en la nostra llengua. El que més m'atrau del projecte és que no només serà un diari escrit en català, sinó que també serà pensat, en part, en català. Redactors i col·laboradors podran fer els artícles en la seva llengua i això canvia molt la qualitat del text. Ja sé que em conformo amb poc, però tot és començar.
La notícia arribava a l'editorial de diumenge. L'ha feta el mateix conde Godó, el que fa 10 anys també va pensar una ràdio,
RAC1. L'emissora líder neix omplint un buit en la ràdio en català i es fa un lloc, tan gran, que ha aconseguit que actualment hi hagi més oients en català que en castellà al nostre país petit. I ho aconsegueix marcant un estil, una manera de fer i una manera de pensar, molt allunyada en alguns casos del germà gran, La Vanguardia. Per primer cop el germà gran seguirà el petit, perquè ara el Conde persegueix el mateix objectiu: capgirar la truita i que hi hagi més lectors en català que en castellà a Catalunya. Tan de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.