Tenia sis anys. La meva infantesa la vaig viure en mig de la transició i sempre he trobat normalíssim reaccionar com vaig reaccionar el 23 de febrer del 1981. Anys més tard ho vaig entendre.
Ara recordo les sensacions d'aquella tarda i veig que s'assemblen molt a les que tinc quan explico algunes notícies o quan les veig per la tele i les sento per la ràdio. Potser ja era curiositat de periodista.
L'estiu del 2009, en Jordi Beltran de RAC1 me les va fer recordar en el seu "No hi som per festes". Si teniu ganes i temps podeu tornar a escoltar el meu 23-F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.