El 8 de novembre al migdia, l'únic dia que teniem de festa aquella setmana del 9N, la trucada d'una companya de redacció fa saltar totes les alarmes: "Gemma, la fiscalia presentarà una querella contra el 9N. Acaba de sortir". El dissabte tranquil es va convertir en un dissabte enganxada al telèfon. La Fiscalia General de l'Estat confirma que s'ha ordenat investigar el 9N i que es presenti una querella. No sabíem si seria imminent, si pretenien aturar la votació de l'endemà, si entraria el text a última hora de la nit o primera del matí... A partir d'aquell moment la vida dels redactors de tribunals només gira al voltant d'una querella "fantasma" i de les múltiples intoxicacions polítiques que fan fer un esforç extra per explicar bé tot el procés que ha de seguir una investigació d'aquest tipus, tant als espectadors, oients i lectors com als caps de redacció que han de donar forma a les notícies.
A diferència dels redactors de política que expliquen els jocs de declaracions i contradeclaracions sense que passi res en concret, els redactors de successos i tribunals, els de societat en general, expliquen coses que passen. Però hem estat 13 dies donant voltes a una querella ni presentada ni tan sols redactada.
Clar, això ha fet sortir tot el que es respirava a les clavegueres de la fiscalia. La General de l'Estat, la de Catalunya i també la de Barcelona. I ha visualitzat no només un malestar, sinó les pressions i la manipulació d'un dels poders de l'estat. S'ha posat en evidència la separació de poders.
Sort que el 9N era una consulta de costellada...
Pels soferts redactors de tribunals que dimecres semblaven zombies a la Ciutat de la Justícia apropant-se a poc a poc a cada fiscal que sortia del despatx, ha estat una experiència inoblidable que avui podem dir sort que s'ha acabat. Potser la part més amagada, la que ningú sap, són els missatges del nostre estrafolari grup de whastapp que ens han fet una mica més suportables els dies incerts amb un joc dels disbarats diaris i ocurrències varies que han fet més planer tot plegat. Més planer i més fàcil, perquè a vegades es comparteix informació i sense aquest bon fer entre companys encara hagués estat pitjor.
Ara comença un altre bonic procés: S'admetrà a tràmit o no. Espero que es relaxi tothom i deixi treballar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Que la justícia és lenta i la decisió es pot fer esperar.
Sinó haurem de tornar a desitjar-nos "Buenos e infernales dias" amb aquella alegria que caracteritza els redactors de tribunals.
(A tots els periodistes que heu patit aquests 13 dies surrealistes i heu fet grans informacions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.