Dagoll Dagom acaba de celebrar els seus 40 anys. La companyia va ser pionera en el musical català fins al punt de crear un estil pròpi un gènere fins llavors pràcticament innexitent a Catalunya. El punt d'inflexió és "Mar i Cel". Fins llavors, Dagoll Dagom portava a escena muntatges, historietes amb cançons i bandes sonores pròpies. Amb el "Mikado" posen damunt l'escenari un primer musical. Una adaptació del llibret de Gilbert & Sullivan que seria el trampolí per desembolcallar el seu primer musical made in Catalunya: Mar i Cel. Agafen la història original i Xavier Bru de Sala i Albert Guinovart li posen lletra i música a l'espectacle que es va estrenar al 1988 amb una escenografia espectacular: un vaixell al vell mig de l'escenari del Teatre Victòria que es movia al ritme de les onades imaginaries.
Entre la troupe, amb Angels Gonyalons i Carlos Gramaje, un tianenc que encara no ho era. Un actor que donava vida a un dels cristians, el Duc de Lerma, i que no només encarnava després com a figurant un dels soldats sinó que també tenia veu pròpia en el proleg. Daniel Ramos, el bibliotecari de Can Baratau, entonava aquell "Tots Foraaaaa" de l'inici de l'espectacle.
"Va ser un pecat de joventut"
Quan Dagoll Dagom prepara "Mar i cel", Daniel Ramos estudia cant i la companyia necessita actors que reforcin els cors del musical. Ramos surt a escena fent el seu paper però també canta entre bambolines durant tot l'espectacle. "Va ser un pecat de joventut" diu sorneguer i explica que un any després de "Mar i cel" encara el reconeixien pel carrer. Ara ho recorda tot molt llunyà i li treu importància.
![]() |
| Daniel Ramos en un dels assaigs |

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.