Bartomeu, "el progre"

El relleu generacional és bàsic per garantir el futur de totes les estructures. Per garantir el futur i les renovacions de les entitats, també. Tiana és un poble amb molta vitalitat cultural empesa durant els anys 70, 80 i 90 per les associacions que van anar naixent i fent-se grans. Però no totes van saber veure el futur en els seus joves. No totes van saber donar-los les responsabilitats que calia per garantir un canvi generacional i amb ell, la continuïtat de l’entitat. 

No sé ni quan ni a on vaig conèixer Bartomeu Puig. És d’aquelles persones que formen part de la teva vida sense adonar-te’n. El recordo balancejant-se mentre cantava a la coral amb la boca ben oberta i repenjat al piano del coro, a l’antic local del carrer mediterrània, donant instruccions o explicant el proper concert o projecte de l’entitat més antiga de Tiana. En Bartomeu va presidir la Societat Coral Joventut Tianenca durant uns 25 anys. Quan va agafar les regnes només hi havia la coral mixta. El coro tenia el seu repertori clàssic amb cançons populars catalanes com “Les fulles seques”, cantaven caramelles i la missa del Gall, missa en llatí, la Missa Tertia. Que no se m’enfadi ningú, però, ni tenien un bon repertori ni cantaven com els àngels. Feia falta un canvi. La coral estava condemnada a morir o, si més no, a caure en una crisi. Calia renovar-se. Calia noves veus. Atraure els joves i canviar repertori i estil. I en Bartomeu va arriscar i va creure en el futur. Va agafar el toro per les banyes i va acomiadar l’antic mestre. I en el seu lloc va posar una jove de només 18 anys, amb coneixements de solfeig, que havia de dirigir una coral amb massa vicis i referents del passat que tenia una mitjana d’edat de 60 anys. 

L’Elionor Canas fa 25 anys que dirigeix el coro i encara té corda per estona. Va complir amb escreix la feina encarregada i va anar més enllà del repertori. Va treballar per l’entitat des de dins i des de fora. I es va implicar com a directora en la Federació de Cors de Clavé. No era la primera aposta arriscada d’en Bartomeu. 

Anys abans ja havia fitxat una altra jove per engegar la coral infantil. La Marta Ruíz. Va buscar un perfil diferent i jove que va fer dels petits cantaires un fenomen de l’època no només a Tiana, sinó als concerts que feien a Catalunya les corals infantils de la Federació de Cors de Clavé. Tiana marcava la diferència amb els seus cantaires, el seu repertori i també en l’organització dels actes. D’aquí que la Vila Claveriana del 1992 rebés tant elogis. Bartomeu Puig va posar els pilars del coro del futur. El que ara és el coro del present. Va fer una cosa tant fàcil i tant difícil alhora: Confiar en els joves, escoltar-los i deixar-los treballar. No només les directores. Sinó que també els va incorporar a la junta de l’entitat i els va donar responsabilitats. 

Vaig tenir la sort de treballar amb en Bartomeu i vaig poder aprendre a gestionar grups i a com s’ha d’organitzar una entitat. I això, per molt que sembli obvi, no passa sempre. Hi hagut altres presidents i altres entitats que han tancat portes a les noves generacions. Potser per por. Potser per ser massa protectors. I això a alguns els ha passat factura. Al coro, no. Perquè es van posar els pilars fa 30 anys enrere. 

Bartomeu Puig va ser un dels millors presidents d’entitats que hi hagut mai a Tiana. Al marge de colors polítics va portar fins al final els seus objectius pensant sempre en l’associació i el poble i mai en ell. Aquí, segurament és on hi ha una de les claus de la seva bona gestió. Va mantenir sempre unes excel·lents relacions amb l’Ajuntament, governés qui governés, i va lluitar perquè la política no s’infiltrés en el coro, a diferència del que sí va passar en algunes entitats. Potser aquesta és l’altra clau de perquè a uns els ha anat tant bé i uns altres van quedar encallats en conflictes absurds al voltant, sempre, de perdre el poder. L’absurd poder que sobrevola els microclimes als pobles. La seva mà esquerra alhora d’allunyar els conflictes i tirar-se a l’esquena molts del problemes del dia a dia, va fer més fàcil la travessia per tots. 

En Bartomeu es va retirar de la presidència quan en va tenir prou i quan va creure que ja no podia donar més a la Societat Coral Joventut Tianenca. I ho va fer sense fer soroll. La seva figura com a president és entranyable, respectable i respectada per tots. La seva manera de fer i pensar es veu reflectida en el pregó que va fer durant una festa major amb frases com “cada poble té la Festa Major que es mereix”. L’esperit d’en Bartomeu no només es va quedar al coro. El va deixar també a la comissió de festes. Aquella comissió de festes que va confiar en els joves de l’època, es va treure la cotilla i es va modernitzar.  Però sobretot, la seva bona feina, es veu en la coral d’avui. Perquè les decisions del passat hi van tenir molt a veure i perquè els seus hereus han sabut aprofitar el que van aprendre d’ell per fer de la coral una entitat del segle 21. 

En Bartomeu va ser vicepresident de la Federació de Cors de Clavé i continua cantant encara a Barcelona. I us puc assegurar que continua amb el mateix esperit de sempre. 

Va ser un visionari Bartomeu Puig? No ho crec. Va ser una persona pràctica. Un “progre” com ho va ser en la seva època, Anselm Clavé.