Super Trouper

Hi havia un alcalde que em deia que quan començava les cròniques culturals de la ràdio parlant de la quantitat de la gent que hi havia anat és que l'acte no m'havia agradat i per no entrar la notícia criticant l'obra de teatre o el concert, destacava quanta gent. Aquí tant la quantitat de públic com l'acte en sí són dos bons titulars de la notícia. Els 9 Pins s'han atrevit amb Mamma Mia i han omplert la sala tres dies seguits amb 1.200 persones. Un fet sense precedents. 4 passis d'una mateixa funció superant Els Pastorets de Folch i Torres i els Tiana Somriu. Segurament per això amb el primer cop musical se sentia la mateixa remor a la platea que als anys 80 i 90 quan s'omplia el teatre tianenc. 
Fer "Mamma Mia" no era fàcil. O es tiraven a la piscina com Déu mana o més valia deixar-ho corre. Però han fet el muscial amb tot el muntatge que requereix, sense quedar-se a mig camí i amb una posada en escena impecable per un grup de teatre amateur en temps de crisi. 


Les cares d'ells ho deien tot. Quan t'ho passes bé dalt l'escenari el públic ho percep. Segurament donar-li un dels papers principals a la Noemí Cuadras és èxit assegurat. Poques actrius tianenques són tant complertes dalt l'escenari com ella i poden fer bé les tres coses que calia per aquest musical: saber cantar, tenir ritme per ballar i sobretot, ser una bona actriu. I la Noe les té totes tres.

Segurament trobar un repartiment tant a mida i deixar volar la imaginació d'en Roger Arjona perquè hi poses llums, fum, gobos, paperets brillants i bombetes de colors, ha estat l'altra clau. 

I un aplaudiment ben fort pels secundaris que m'han fet riure com mai. S'ha de tenir taules i gràcia com la de l'Heribert Aixelà i l'Enric Monreal, i no tanta gràcia com la d'en Josep Sarrà a l'hora de ballar, però moltes ganes de seguir pujant als escenaris per fer el que sigui.

La parella de l'any 

Sense desmerèixer ningú, deixeu-me que em quedi amb la parella de l'any: L'Isidre Mestres i l'Ester Guardiola. No sé si aquest ha estat el millor paper de l'Isidre, que ens ha crescut 2 pams gràcies a les botes de Mamma Mia, però la combinació amb l'Esther els fa brillar (i no per les lluentines que porten). Hi ha poques actrius d'aquesta edat a Tiana que puguin fer els papers de dones "madures" que a vegades reclama un repartiment. I l'Ester apunta maneres.

El model i el futur

Després dels anys d'esplendor, el teatre tianenc va passar per un sotrac i ara els dos grups de teatre sembla que van buscant un nou camí. S'ha d'evolucionar i reinventar-se. No sé si el model engegat pels 9 Pins amb "Mar i Cel" i ara "Mamma Mia"  i obres d'èxit en la cartellera barcelonina com el "Metode Gronholm" és el més adient o no. Però jo, que soc pesada de mena, m'agradaria tornar a insistir en la unió dels dos grups. Perquè la unió fa la força, perquè ara i de fa anys hi ha actors que fan teatre amb uns i altres, perquè els motius del trencament original ja no existeixen i perquè crec que les dues parts bones de les dues entitats es complementen.

Calen nous directors. En Benjamí Gómez s'ha estrenat amb "Mamma Mia" igual que en el seu moment o van fer d'altres. El relleu generacional alhora de triar les obres i posar-les en escena és també necessari quan els dos grups han complert les noces d'argent. Noves idees i més força per seguir omplint el teatre tianenc.

Molta merda!