L’any 2006 l’antic baró, Carlos
de Fortuny, va entrar en una societat immobiliària amb l’objectiu d’urbanitzar
una part de la finca, la que està a tocar del Mas Ram. Es volia reparcel·lar i
fer-hi pisos o naus industrials. La precarietat econòmica del baró el va dur a
vendre el 50% de la propietat. Tres dies abans de morir, encara ningú sap com,
el Baró va signar la venda de tota la seva part de la finca que li quedava i
deixava en mans de la societat el 80% de Sent-romà.
Durant 7 anys ningú n’ha sabut
ni dit res. Ara fa prop d’un mes el nou propietari va anar a l’Ajuntament a
presentar el nou projecte: Una mena de parc temàtic per a Tour Operadors russos
i japonesos, amb espectacle de flamenc, cria de toros de lídia amb plaça
inclosa per fer “capeos” i un restaurant per a dinars i sopars d’empresa.
El nou propietari és Diego
Cruz. Un enginyer de Ripollet, també dedicat a la fabricació d’armes. És ell
qui porta el projecte a l’Ajuntament i qui ara pretén, si no ho ha fet ja,
posar un tancat elèctric perquè no hi entri ningú. Ni tant sols els “Amics de
Sent-romà”.
Tècnicament hi ha poca cosa a
fer. Només una escletxa permetria recuperar el jaciment i impedir el projecte,
però això vol dir embarcar-se en una disputa legal que pot trigar 4 anys a
resoldre’s. Els serveis jurídics de la
Generalitat, juntament amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Tiana
miren de comprovar si la venta es va fer sense notificar-ho a la Conselleria de
Cultura. Tot i que la propietat declarada bé d’interès provincial pot canviar
d’amos, el propietari n’havia d’informar l’Ajuntament, que és qui autoritza la
venta, i la Generalitat per donar-li el dret al tanteig i a adquirir la finca o
almenys el jaciment i les peces de valor històric. I això, no consta que s’hagi
fet.
La família De Fortuny està
valorant posar-ho en mans d’advocats i fa uns dies es va fer una reunió entre
l’Ajuntament, els serveis jurídics de la Generalitat i Els amics de Sent-romà.
“Molt optimista no soc –diu el seu president Xavier Galceran– No sé com acabarà
aquesta història”. Galceran demana “que es
conservi i respecti” la vila romana i tot el patrimoni de Sent-romà i planteja
que passi a dependre del Museu de Badalona perquè tingui cura de la seva
conservació.
Què
hi ha a Sent-romà?
Sent-romà ha estat habitada
ininterrompudament durant 2.000 anys. Els romans ja hi van fer la vila al segle
I a.C. Una petita vila on s’hi feia vi. Hi ha una casa romana i les termes. Sobre la vila s’hi va construir
l’actual masia, la capella i el museu. Entre les peces hi ha una col·lecció de
ceràmica romana, quadres, mobles, una
col·lecció de vestits d’home i dona d’època del segle XVIII, documents des del
segle X i un retaule de Rafael Burgos.
La
cara i la creu
Fa mil anys que la família
Fortuny viu a Sent-romà. L’antic baró Epifani de Fortuny, va dedicar part del a
seva vida a preservar les runes i tota la documentació i obres d’art que hi
havia. El Baró d’Esponellà, historiador i arqueòleg, va ser l’autor de l’actual
escut de Tiana. El seu tarannà i l’empenta per desenterrar mica en mica la vila
romana, el va fer un home estimat pel poble. No envà és fill adoptiu de Tiana. Epifani
de Fortuny era considerat membre representatiu de les
classes burgeses catalanes, més en concret dels grans propietaris rurals, en la
primera meitat dels anys quaranta. Va ser un dels candidats a la presidència del F.C.Barcelona. El Baró deixa
un dietari de Postguerra qualificat de “contribució indispensable per construir
el trencaclosques del franquisme català”, un material inèdit que Javier Tébar
va publicar fa 2 anys i que mostra el perfil “de fortes arrels conservadores,
franquista i monàrquic a la vegada, però gens falangista” que era. Epifani
de Fortuny Salazar és la cara.
La creu és el seu hereu, Carlos
de Fortuny, que hereta el títol de Baró d’Esponellà i amb ell bona part de les
propietats que inclouen el castell i terres a Esponellà. Però el tarannà d’un i altre xoquen. De fet no tenen res a veure i
no dedica ni un sol minut ni a la conservació del jaciment ni té cura de tota
la documentació i objectes de valor. I així és com troben un dia del 2005
llençada a la riera de Montalegre la col·lecció de ceràmica romana. Es ven una estàtua
sortida de les excavacions i una taula de Lluís XIV. Posa a la venta també el
retaule de Rafel Burgos però és tant gran que s’ha de serrar perquè passi per
la porta i els nord-americans interessats en la compra ho deixen córrer perquè
el volen sencer. L’entorn dels barons diu que mai va estar d’acord en la dèria
del seu pare: en gastar diners familiars per mantenir el patrimoni de
Sent-romà.
Així és com ell trenca amb el
fer del seu pare i es va venent el patrimoni a la recerca de líquid econòmic. I
així és com es constitueixen en entitat “Els amics de Sent-romà”. El capítol de
la ceràmica del 2005 els fa replantejar la seva societat d’amics que ja
treballaven per Sent-romà i per tenir una mica d’autoritat en la protecció del
patrimoni es constitueixen en una associació. Mai van agradar, però, a Carlos
de Fortuny.
Actualment la família de
Fortuny té el 20% de la finca de Sent-romà. I d’aquest, una mica més de la
meitat és de l’actual baró Epifani de Fortuny i Palà i la resta està dividit entre
els seus 8 germans, alguns dels quals no es parlen. L’actual Baró, Epifani de
Fortuny i Palà hereta la situació actual i una llarga lletania de litigis:.
Els orígens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.