Feia només 4 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona. Només 4 anys que la veu
d'en Constantino Romero va omplir la inauguració i la cloenda, i només 4 anys
de la mítica frase: "atletas,
bájense del escenario". Era la veu de moda i si avui llegim la seva biografia veurem que el descriuen com la veu d'Espanya.
A Ràdio Tiana, eren dies de fer servir la imaginació per compensar la manca
de recursos que hi havia i per mostrar al poble que el mitjà de comunicació que
naixia ho feia amb força, amb ambició sana i voluntat de marcar empremta. I
així és com vam enredar en Constantino perquè gravés aquella mítica frase:
"Tianencs i tianenques, benvinguts a la nit màgica de la ràdio". La
seva veu va ressonar a la Sala Albéniz. Recordo com si fos aquell dia el to que
va fer servir...
Però encara ens vam atrevir a anar una mica més enllà. Ens vam fer els
innocents i darrera de la frase de benvinguda hi vam afegir un oportunista
"Ràdio Tiana, 107.2 FM" per immortalitzar aquella veu i fer-la servir
com a veu oficial en les sintonies de l'emissora municipal. Il·lusos de nosaltres
vam pensar que no ho notaria, però el cert és que es va notar i molt!!
En Constantino es va asseure al modest estudi de Ràdio Tiana, es va posar
aquells cascos horrorosos que teníem de princesa Leia de la Guerra de les Galàxies,
va omplir els pulmons i va deixar anar el xorro de veu damunt d'aquells
micròfons de ràdio pobre... Amb un sol cop n'hi va haver prou.
Es va aixecar i va sortir de l'estudi. Vam fer la foto pel record i mentre baixava les escales de la ràdio, ens va venir el seny al cap.
Es va aixecar i va sortir de l'estudi. Vam fer la foto pel record i mentre baixava les escales de la ràdio, ens va venir el seny al cap.
Vam córrer darrera seu i li vam demanar poder fer servir la seva veu, el
seu "Ràdio Tiana, 107.2 FM", que ell havia notat a primer cop d'ull
perquè estava estratègicament ben posat en el guió. I ens va dir que si. I ho
va fer amb un gest d'humilitat i generositat que per l'equip impulsor de
l'emissora va ser un regal i una petita victòria en el dur camí de donar forma
a la ràdio.
Encara ara, el "Ràdio Tiana, 107.2 FM" que sona des de l'emissora
municipal és el que en Constantino Romero va gravar a finals del 1996.
Segurament deu ser el bé més preuat que hi ha actualment a la ràdio.
La història que recordem alguns encara com una de les mil anècdotes que ens
va tocar viure, té avui un relleu especial. L'adéu de Constantino Romero deixa
en herència a Tiana, la veu oficial de les sintonies de l'emissora que va fer en Quim Garcia Montoliu. Una frase
que no haguéssim pogut pagar encara que haguéssim volgut i una frase que marca
una època. Un petit gest que va omplir d'energies l'equip de la ràdio i que deixa veure la generositat d'un monstre de la
radiodifusió, el doblatge, el teatre i la televisió.
Gràcies per fer més gran la història d'una ràdio petita.
Escolta les sintonies:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.