La força del territori

Part dels corresponsals el 2008

Avui Catalunya Ràdio ha enviat un correu electrònic als seus corresponsals que no estan en plantilla i els ha acomiadat. Es tanca així una porta de la historia de l’emissora nacional de Catalunya. Es tanca de manera covarda i errònia.

Els corresponsals de Catalunya Ràdio han suposat al llarg dels anys la proximitat i la informació de primera mà. Arribar en poca estona al lloc on passen les coses i parlar-ne amb total propietat, només ho pot fer un periodista de la zona. I aquest era el model de Catalunya Ràdio. Un model copiat després per altres emissores, públiques i privades.

Aquest tipus de periodistes treballen a tant la peça. Van per lliure. No estan en nòmina. Podrem estar més o menys d’acord en com s’estan fent les retallades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , però el problema no se soluciona fent fora els periodistes que estan en la situació més precària de Catalunya Ràdio. El problema no són ells, són els que tenen amuntegats en el que jo en dic el cementiri d’elefants. Una mena de zona franca on els que han tingut o tenen càrrecs de confiança, grans sous, i poques ganes de treballar hi passen les hores. La plantilla més ineficaç és la que s’ha de fer fora. No la que no consta en l’inventari oficial i que a més et treu les castanyes del foc i t’alimenta el monstre.

Alimentar el monstre. Això és el que em va dir en Quim Balaguer el dia que vaig entrar a formar part de la família de corresponsals de Catalunya Ràdio fa més de 10 anys. En Balaguer coordinava els de les comarques de Barcelona i sabia que Catalunya Informació, “El monstre”, necessitava les nostres cròniques per acabar d’arrodonir la informació complerta del dia.

Fent de corresponsal t’espaviles. Aprens a ser millor periodista. Fas fonts, corres, aprens a tenir recursos en situacions límit, quan no tens temps de preparar-te una crònica però has d’entrar en directe en 5 minuts, trempes amb els directes, i saltes d’alegria el dia que t’envien una mòbil.  Et dona l’oportunitat de compartir l’antena amb grans noms de la comunicació i de relacionar-te amb caps de secció que t’ensenyen a com modelar la teva crònica. Jo, almenys, m’hi vaig trobar i per mi va ser també una bona escola i em va obrir les portes d’altres feines de futur.

I ara, heus aquí que perdem una fàbrica de periodistes avispats, veus d’aquelles de tota la vida com la d’en Josep Ferrer del Baix Llobregat, i un dels trets diferencials i que aportava qualitat extra a Catalunya Ràdio: ser a tot arreu, al moment.

Ja veurem com s’ho fan ara, perquè si s’han de refiar de l’ACN, l’agència de notícies que va crear la Generalitat i que amb les retallades està quedant amb la pell i l’os, ho tenen magre. 

Text del mail que han rebut els corresponsals:

Benvolgut/da,

Per mitjà de la present li comuniquem que, per raons d'ajustaments econòmics i operatius, a partir del pròxim 1 de maig, Catalunya Ràdio SRG SA deixarà de comptar amb les col·laboracions que, amb caràcter esporàdic, vostè venia prestant com a periodista "freelance" i que consistien en la realització de cròniques sobre esdeveniments d'actualitat informativa relatives a territori.

En les pròximes hores, jo mateix o un membre de l'equip de direcció d'informatius es posarà en contacte amb vostè per poder aclarir qualsevol dubte al respecte.

Aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt cordialment i agrair-li la professionalitat demostrada.

Cordialment,

Francesc Cano i Castells Director d'Informatius

El comitè de treballadors critica la mesura