L’ex alcalde ha publicat el segon capítol de l’anàlisi de Ràdio Tiana al seu bloc. En un post on analitza l’etapa de consolidació de l’emissora municipal replica les mentides que ha dit el Govern sobre l’audiència i la programació de Nadal i destaca Ràdio Tiana com un referent informatiu des de finals dels 90 fins al mandat de Gent-CIU.
Vallespinós posa
en dubte els números d’Héctor González sobre l’audiència de l’emissora
municipal. El regidor va voler fer creure que només escoltaven la ràdio entre 50
i 80 persones i que això suposava una despesa per oient de 1.800 €. I que per
això era una despesa massa cara per un projecte que no és prioritari pel
Govern. L’ex alcalde socialista no creu que el seguiment de l’emissora fós
baix. Diu “Es va aconseguir informar i
interessar als ciutadans a la política local. Tots els polítics tenien ganes de
sortir per ràdio i per converses amb tianencs es deduïa que la informació que
tenien l’obtenien bàsicament de l’emissora municipal.”
Ferran Vallespinós
es basa en la professionalitat del personal, l’esforç dels col·laboradors i en
la transparència que hi havia. Admet que no va estar d’acord amb algunes de les
informacions que es feien i que les seves declaracions sempre tenien les
reaccions de l’oposició, però no es queixa. De fet ho veu com una mostra d’independència
informativa que diu es va acabar amb l’alcalde Emili Muñoz.
Ferran
Vallespinós explica, també, com de passada els pastorets que van fer els polítics
durant 4 anys com a un dels programes especials de la programació de Nadal que
feia Ràdio Tiana. És la rèplica a les paraules d’Héctor González durant el ple
de febrer on va dir que era tradició que per Nadal Ràdio Tiana tanqués. El
regidor justificava d’aquesta manera els 15 dies de vacances que es va agafar l’anterior
directora que va ajuntar tots els dies d’assumptes propis que tenia més els
festius, just abans de comunicar a l’ajuntament que plegava. Ràdio Tiana mai va
deixar d’emetre durant les festes de Nadal. Al contrari. La programació s’ampliava
amb espais especials gravats que permetien fer festa els dies assenyalats com
Nadal o Sant Esteve, però que alhora garantien la funció social i de servei públic.
D’aquesta manera l’emissora posava en antena un resum de l’any, els Pastorets,
el ple de pressupostos amb l’anàlisi corresponent (cada 28 de febrer), la
cavalcada de Reis i edicions especials de programes que tot i que no eren en
directe, la seva preparació i gravació portava una feina extra a tot el
personal contractat de la ràdio i també dels col·laboradors. Però estar el matí
de Nadal a casa i escoltar els polítics fent de Sant Miquel i el dimoni i després
repassar el que havia passat a Tiana durant l’any amb el Resum de l’any, no
tenia preu. A casa, preparàvem el caldo amb la ràdio a la cuina.
Entre les
preguntes sense resposta que Vallespinós llença al vol hi ha el perquè del
final d’una etapa. Es pregunta perquè no vaig continuar com a directora. I jo
li responc que és llei de vida, que tot té un final i que vaig deixar una ràdio
molt sòlida com per continuar molts anys. Però feia falta un bon capità de
vaixell, que no van saber trobar, i també que els polítics que van venir
darrera deixessin que corrés l’aire i no intentessin controlar tot el que es
feia i el que es volia fer des de l’emissora municipal. Aquest ha estat el gran
mal, no que jo plegués.
Post relacionats:

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.