Potser alguns pensen que perquè cal fer uns Tres Tombs “per encàrrec”? Actualment no hi ha pràcticament cavalls i menys encara carruatges autòctons que permetin fer la festa amb tota la pompositat que s’ha fet els darrers anys. És veritat que només tenim el carro de les escombraries i el de la carn i que de burros n’hi ha ben pocs i cavalls també.
Però la tradició dels Tres Tombs a Tiana ve de molts anys enrere, de quan realment a Tiana hi havia animals de tir que ajudaven a treballar la terra i l'avi vilaró en va promoure la festa. Anys més tard es va recuperar i el rector beneïa gossos i els pocs cavalls que quedaven a Tiana i que anaven precedits per les majorettes, les mateixes que també obrien pas durant la cavalcada de Reis. Després d’any sense fer-se, el govern PSC-ERC amb la Maria de Gador com a regidora de cultura es van tornar a recuperar. La festa es va fer grossa llavors. Es va reinstaurar la figura del banderer i tot el cerimonial que hi ha al darrere. Es van fer venir carros de fora i es va dotar la festa d’estil propi dedicant-la cada any a un temàtica com la dieta mediterrània, el vi...
Eren anys de bonança econòmica i Tiana feia temps que no veia passar pels carrers el seu passat agrícola. La festa va agradar fins que la factura va acabar sent inassumible per l’Ajuntament. Per això l’any passat no es va fer. Tampoc hi hagut durant tots aquests anys una voluntat de canviar-la un mica i alguns tianencs que sortien al carrer a veure els carros tenien la sensació que cada any eren els mateixos. I tampoc es va aplicar l’austeritat econòmica que calia. Potser es va pensar massa en els aficionats al cavall i els convidats a la festa i massa poc en el poble.
Però entre tirar la casa per la finestra i no fer res hi a un punt mig. Aquest any el pressupost s’ha reduït un 75%. I això ha fet possible uns Tres Tombs més austers però garanteix la festa al carrer. Perquè no hi ha res més trist que en temps de crisi també ens treguin allò que ens distreu o que ens fa ser una mica més feliços. Els carrers de Tiana plens un diumenge al matí no tenen preu i fa viu el poble. L’omple d’una mica més d’alegria i de passada pot ser que aporti una mica de diners al calaix de restaurant o les botigues que vulguin obrir aquell dia al matí.
Fa molts anys, l’ACIST va promoure uns cursos pels botiguers del poble. N’hi havia de decoració d’aparadors però també en recordo un que pretenia dinamitzar el comerç amb activitats. Es van fer dos grups de treball i en el que hi participava jo es va proposar recuperar els Tres Tombs com a revulsiu. Com a una manera d’engrescar el poble a sortir al carrer, de participar en la festa i en la vida tianenca i de passada de treure’n un petit profit econòmic pels comerciants. Aquest treball de camp es va quedar en això, en una pràctica d’un curset per comerciants. Però anys més tard els Tres Tombs es van recuperar.
La festa, com la vida s’ha d’adaptar a cada moment i a les necessitats del poble. Només així perdurarà i assolirà els objectius que ha de tenir entre els quals hi ha: promoció econòmica, cultura, aprenentatge i felicitat.
Informació dels Tres Tombs al web de l'Ajuntament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.