Ràdio Tiana, una mort lenta

Per primer cop en 16 anys, Ràdio Tiana s’ha quedat sense periodistes a sou ni col·laboradors que facin la funció de servei públic dels mitjans de comunicació municipals. Ara mateix l’emissora només compleix la funció social, emetent 20 programes. 12 d’aquests programes són de producció pròpia, la resta venen de fora. La majoria són de música i cap d’ells aporta cap tipus d’informació ni contingut local. Els objectius pels quals es va crear Ràdio Tiana, per tant, no s’estan complint. Per saber perquè s’ha arribat fins aquí, ho hauríem de preguntar a l’ajuntament. Només els governs dels darrers anys saben perquè no s’ha gestionat ni vetllat per l’emissora local.


El declivi comença durant el darrer mandat de PSC i ERC. Els republicans agafen la ràdio i nomenen un director a dit que no presenta cap projecte per a l’emissora. Ni es renova el model ni es pensa en el futur, però el fet que la ràdio tingués llavors 6 persones contractades entre periodistes i tècnics i desenes de col·laboradors, va garantir que Ràdio Tiana fes servei al poble. Des de que la ràdio va néixer ha topat sempre amb la incomprensió de CIU. CIU es nega a posar-la en marxa als anys 90 quan li arriba el projecte i tomba Ràdio Tramvia, que hagués pogut ser la primera municipal catalana amb un equip de periodistes i professionals de les telecomunicacions, alguns dels quals anys més tard van fundar Ràdio Ciutat de Badalona. L’any 2007, entra el nou govern de Gent i CIU i l’emissora entra en un procés d’hibernació. Govern i oposició no es posen d’acord en com han de ser els mitjans. El consell municipal de mitjans s’estanca. Gent en culpa el PSC que bloqueja l’acord i el PSC a GENT.

Mentrestant la ràdio és un desgovern. Van plegant els periodistes. Comença el procés del peix que es mossega la cua: el govern va traient inversió i mitjans i els periodistes cada cop fan menys. Pel camí es van perdent col·laboradors i la ràdio es va tancant. Amb l’entrada del nou govern PSC-ERC, fa dos anys, encara ha estat pitjor. Amb la crisi rere els talons, es retallen els tècnics i la ràdio es queda amb tant sols un periodista que ningú controla les hores que treballa ni el que fa. Fins que plega. Durant tot aquest temps no es replanteja el model. Quan tothom corre per les autopistes de la informació, a Tiana anem amb tramvia.

Fa dos anys, el govern va acceptar una reunió amb periodistes locals i semblava que es deixava aconsellar. Però ara juga a la puta i la Ramoneta, mentre la ràdio es va morint sola. No cal ni matar-la. I quan l’últim periodista que quedava plega per motius personals comença el festival: l’últim ple i una entrevista a l’alcaldessa a Ràdio Ciutat de Badalona són demolidors per les poques esperances que ens quedaven a alguns. El govern s’aferra a la crisi, als diners que costa la ràdio i el fet que no sigui una prioritat i s’empara en uns estudis que no són de cap manera ni rigorosos ni fets expressament per a Tiana. PSC i ERC desestimen propostes parlant només del que costen i obvien el llibre blanc de la ràdio (normativa a nivell català) que aconsella destinar com a mínim un 1% del pressupost municipal als mitjans públics (actualment el pressupost de la ràdio és de 22.000€ i el de l’ajuntament de 8.673.122€). I l’alcaldessa i el regidor Héctor González tergiversen la voluntat dels projectes que han arribat per ajudar a trobar una sol·lució i desconeixent completament la història i els orígens de Ràdio Tiana. Es refereixen a antics directors com a “col·laboradors” i menteixen i fan creure que alguns estem fent campanya per ressuscitar Ràdio Tiana per guanyar diners.

Quin gran desconeixement i quanta mediocritat. Entenc la crisi i la manca de diners, no entenc la manca de voluntat per buscar sol·lucions ni menys encara les mentides d’aquest govern, que insegur, no vol uns mitjans públics de qualitat. El problema no són els diners, és el model. Precisament contractar un periodista i seguir amb l’actual procés de declivi és llençar els diners. I el poble i la ràdio es mereixen un respecte. Un respecte que ara mateix no veig que estiguin tenint els polítics del meu poble.

Publicat a El Tot, el 21 de febrer del 2013