Tiana, al ritme de les nadales de sempre

Publicat a El Tot el dijous, 20 de desembre del 2012

Ja és Nadal a Tiana. Perquè ja tenim l’arbre al bell mig de la Plaça de la vila il·luminat des de divendres. Perquè el poble i els comerços van sortir al carrer amb la fira de Nadal de dissabte. Perquè des de principi de mes tenim els llums al carrer que ens desitgen bones festes. Però sobretot, sobretot, sobretot, ja és Nadal a Tiana perquè a Can Frasquito ja sonen les nadales!!! Les nadales de tota la vida. La música que des de fa anys i panys amenitza els matins i les tardes i acompanya els tianencs que passegen pel poble i surten a comprar. Què seria de tots nosaltres sense les cançonetes de Casa Eulàlia? 

He de reconèixer que potser per alguns veïns es faci pesat, però també hem d’admetre que les trobaríem a faltar si l’Anna Maria Fernández no posés el “Play” durant les festes. Més tímidament que anys anteriors, la música es deixa sentir quan baixes pel carrer Lola Anglada o encares el carrer del Centre. A mi em recorda l’època dels Pastorets. Encara posen la mateixa música que també tenia l’Agrupació Artística del Casal i que feia servir per passar el megàfon anunciant les funcions... 


Casa Eulàlia, una de les botigues centenàries de Tiana, ha embadalit petits i grans que passen davant l’aparador. L’única botiga del poble on hi venien bicicletes i tot tipus de joguines. Recordo que la tarda de la cavalcada, després de veure baixar els reis per l’Avinguda Isaac Albéniz, anava cap a la plaça i em cridaven els llums de l’aparador de la botiga. Quants nens i quantes generacions hi han deixat marcades les manetes pensant que potser els reis havien encarregat a Can Fransquito tot el que havien posat en les seves cartes... La música de les nadales acompanyava el moment i es confonia amb la que arribava de la plaça on la resta de nens del poble esperaven els reis. 

Fa gairebé 40 anys que en Frasquito es va inspirar i amb una clara visió de negoci va posar una estrella de llum al carrer i va engegar el radiocassete com a reclam durant les festes de Nadal.  Primer eren cintes de casset, després discos i ara CD’s. Qui no recorda l’altaveu gris a la finestra de l’estudi fotogràfic? Segurament, en temps dels nostres avis, la música de Can Frasquito era tot un signe de modernitat que es complementava el dia de la loteria, quan posaven a tot drap la ràdio i la retransmissió del sorteig de la Grossa de Nadal amb el cant dels nens de Sant Ildefonso (encara ara ho fan). Segurament la Teresita Rosés tenia el cap com un timbal, com ara el deu tenir la Consol... 

Ara potser alguns ho troben una murga o un símbol passat i caduc. Per Casa Eulàlia és una tradició. Per això les nadales continuen sonant. A primera hora, més fluixeta, música ambiental per no despertar els veïns (alguns es veu que s’han queixat) i cap a quarts d’11, nadales. N’hi ha que demanen més varietat i n’hi ha que rondinen si posen el CD de villancicos en castellà. Coses de poble... Per mi és una de les herències que ens va deixar en Frasquito, el notari visual de Tiana i un gran emprenedor de la seva època. Perquè les nadales de Can Frasquito són aquelles petites coses que fan poble i que fan de cada poble una vila amb identitat pròpia.  Bon Nadal i bones festes, tianencs.