Un poble és el que és
la seva gent. Tota la seva gent. Persones conegudes pel seu càrrec públic com
els polítics i els presidents d’entitats, persones conegudes per la seva feina
com actors, músics, pintors… Persones que omplen de vida les entitats. Algunes conegudes per tothom, d’altres
més anònimes, que passegen, surten amb el carro a comprar, treuen el nas al
Casal, no es perden cap obra de teatre, ni concert, ni cap trobada social. Són,
segurament, tianencs que no tenen un carrer, ni cap equipament amb el seu nom,
ni son fills adoptius... ni ho són, ni ho volen ser. Persones que omplen de vida el poble.
Tiana està en constant creixement i moviment. Com em va dir un
bon amic un dia, el poble t’atrapa. És poble d’acollida. Qui hi posa els peus, difícilment li costa de
desenganxar-s’hi. Potser serà el clima i la tranquilitat. Però segur que també
és per la seva gent. Una barreja de les
famílies de tota la vida, els que han vingut una mica més tard i els que hem
nascut i ens hem fet grans amb ells.
Els que et creues pel carrer i et saluden
amb un somriure i et pregunten pels de casa. “Superiaies” que es des viuen pels
seus nets. Mares confidents i dedicades als seus. Mares d’amics que t’han vist
créixer i que et recorden moments i records que hem esborrat. Cantaires de la
coral, botiguers, mestres, antics serenos... persones grans que es barregen amb els joves i participen de la seva festa. Sacrificades
mullers i mares d’actors de teatre amateur que han cosit, maquillat i fins i
tot han acabat sortint de “bulto” en alguna obra. Cuineres a punt per rebre
qualsevol a qualsevol hora. I no acabaria mai.
Són les persones que fan poble i que fan de Tiana el poble que és. Que guarden en la seva memòria els millors i pitjors moments i que van teixint la història local. Jo n’he après molt d’ells. A Tiana he conegut grans persones que m'han impregnat els seus valors i crec que m'han ajudat a obrir-me camí i ser millor persona: sacrifici,
esforç, valentia, honestedat, companyerisme i treball d'equip. Amics de més de
50 i 60 anys que han format part del meu dia a dia tranquil a Tiana. Persones
senzilles, de gran humanitat i de molta vàlua personal. Com la Carme.
Gràcies Gemma per aquest post.
ResponEliminaEsperem que la seva manera de ser i de fer segueixi una mica en cada un de nosaltres.
Et trobem i et trobarem molt a faltar.
Gemma, moltissimes gràcies.
ResponEliminaës ben cert que la meva mare o era del poble , era el poble. Des de que no. hi és el poble està diferent li falta la Carme, la iaia Carme.
La trobem tant a faltar, estem perduts, donant voltes i voltes sense saber cap a on tirar.
Agraïm moltíssim tot el suport i tot l'amor que estem reben per ella a través nostre. Però , que carai, era tant gran que no hi ha ning que´, quan ens veu, no ens vulgui dir alguna cosa. Sembla que si s'acosten a nosaltres la noten una miqueta
Hem tingut la sort de tenir-la com a mare, no podem demanar res més. Una persona única, excepcional,que al marxar ens ha deixat la més profunda buidor al nostre voltant!