
Un exemple del que jo en dic fer poble sense gastar ni cinc és la tauleta que va posar la Celi a la porta del Verd és bo per posar-hi el bouquet del dia. Ara que ja és primavera, fa bon temps i solet, se li va acudir donar una mica de vida al centre del poble. I uns tianencs avispats van córre al Mingo a buscar uns un tallat, uns altres una cervesa, i s'hi van asseure a fer-la petar. És l'amabilitat de viure en poble i el color que li dona als carrers la seva gent. Però va durar poc. Com sempre, val més la queixa d'un veí que el benestar d'uns quants, i s'ha desallotjat els tianencs feliços. Com diu l'Astrid en un comentari al mur del facebook de la Celi: "la bellesa i la cordialitat molesta...!!!"Al mateix mur comencen a sortir indignats i proposen una recollida de firmes. La Celi demana hora a l'ajuntament, que no té pressa a rebre-la. I així és com una simple taula encara el poble amb l'ajuntament a les vigilies del primer aniversari de les eleccions municipals. Una taula que a la mateixa alcaldessa sembla que li fèia gràcia perquè va posar un "m'agrada" a la foto del facebook.
Quan van fer el dia dels comerços al carrer, tothom va coincidir en què havia estat una bona idea, bona experiència i que potser es podia repetir d'una manera més habitual. El dimarts que hi ha mercat, per exemple. També se senten en veu fluixa altres propostes que parlen que el centre, l'enllaç entre el carrer Lola Anglada i Sant Cebrià, sigui una zona de vianants sense cotxes. El problema és l'aparcament, però molts també recorden, que quan es va a comprar a Badalona o en un centre comercial, caminem igual o més que si ens acostem al centre del poble tot passejant.
Una taula, una simple taula, ha tornat el debat i l'ha fet viu. Aprofitem-lo i repensem el centre del poble. Potser amb un petit sacrifici de tots plegats podrem tenim un poble més viu. També el sacrifici dels que només es queixen perquè volen viure en un poble sense sorolls, tranquil i còmode. Però viure a Tiana, també és conviure amb els tianencs que la fan viva de veritat. I per fer-ho possible es necessita la complicitat de tots, també de l'Ajuntament.
Podeu veure les fotos i llegir el debat dels "Caballeros de la taula rodona" al mur del facebook de la Celi comas. Pels qui no la teniu com a amiga, podeu llegir en el següent post els comentaris.
Molt bé Gemma! ha arribat el moment de reflexionar que volem de veritat...Un poble amable on poder passejar... o anar pels carrers enganxats a les parets perque no t'atropellin...Estem oblidant els petits "encants" de la vida, aquells detalls que fan que els dies passin amb més alegria, i a més a més no costen diners...Ara més que mai els hem de recuperar!!
ResponEliminaM´agrada molt la teva manera de pensar i d´actuar gemma.
ResponElimina