Aplec exprés

L'aplec de l'Alegria s'ha encomanat de les presses i d'aquell mal fer de cobrir l'expedient. L'aplec de l'Alegria va passar a ser de tot el dia a tot el matí i ara amb unes 3 hores l'enllestim. Perquè? Jo he fet el badoc, he petat la xerrada, he entrat a l'ermita i el cementiri, he menjat la coca i he ballat sardanes en un temps record: 1'30h.

Recordo aquells aplecs que començaven al matí, al migdia fèiem la costellada a la muntanya i tornàvem a la ballada de sardanes de la tarda mentre dins l'ermita s'hi passava el rosari. Els actes religiosos amb la missa del matí és van ampliar amb l'ofrena floral, però el rosari va desaparèixer, no sabria dir ben bé quan. 

La causa de tots els mals, o al menys el que va anar fent perdre una part de la tradició va ser la prohibició de fer foc al bosc. Les colles de tianencs que dinaven a la muntanya el dilluns de Pasqua van desaparèixer. Alguns van trobar un raconet de propietat privada i van seguir fent el dinar, però mica en mica feia més mandra tornar a la tarda a la plaça de l'ermita a fer la segona tanda de sardanes. Després van fer la ballada de tarda al Parc del Camp de Futbol Vell. Però ara ja fa uns anys que ni això. De fet, la ballada del matí va tota d'una tirada. No van ni la mitja part.

Si pugem a la missa a les 11h i ens quedem a la plaça fins que s'acaben les sardanes, acabarem el dia de l'Alegria abans de les 14h. Si ens despistem i fem el ronso, pot ser que quan arribem a l'aplec no quedin ni els Pedro que s'encarreguen de l'ermita... Cal polir-nos una tradició tant pim, pam, pum? Un dia que estem tots junts ho hem d'acabar tant ràpid?

Quan l'aplec va fer els 100 anys es va condicionar un terreny proper on s'hi va fer un dinar de germanor. I d'alguna manera es va recuperar l'esperit inicial de la festa. Si fem la botifarrada i el concurs de paelles de l'11 de setembre, bé podríem fer alguna pensada per recuperar el dinar de l'Aplec.

Es que al pas que anem, l'any que ve ens tocaran la repetició (una de curts i una de llargs de l'última sardana) i santes pasqües, mai millor dit...

Tot puntejant

En Toni Capmajor, s'arrepenja. La Fe, t'avisa dels dosos prement la mà que et té agafada. Dolors Solà, ja pots muntar un curs exprés de sardanes un mes abans de l'aplec que n'hi ha que s'animen el dilluns de Pasqua però encara els hi costa posar-se a la rotllana. I ningú millor per comptar com l'Albert Cussó. Recader, t'hem trobat a faltar. No facis més campanes ;-)