dilluns, 19 de març del 2012

Una jutgessa, un jurat popular i el gendre d'uns joiers

Recupero avui un post del mes de juny, el que vaig fer en motiu del veredicte del jurat popular del cas Tous, que va sorpendre perquè va deixar un homicidi confessat sense càstig.



El veredicte del judici del cas Tous m'agafa a casa de festa. El judici més pesat que he seguit mai, no pel contingut, sinó per les arrencades en fals i aturades i intervencions maratonianes dels advocats i fiscal ha quedat en un no res: No culpable. El jurat popular, aquell jurat que va costar cinc hores de triar perquè les parts van triar fins al final el gra de la palla i trobar les onze persones que més les podien afavorir, ha decidit no condemnar Lluís Corominas que va confessar haver matat un presumpte lladre. Han acceptat que ho va fer per legítima defensa.

Ha guanyat el discurs de la por del seu advocar, Carlos Bueren. Un advocat, ex magistrat de l'Audiència Nacional que si us el podeu pagar, us el recomano si mai us trobeu cara a cara amb la justícia. Bueren ha guanyat una obvietat: la condemna per un crim confessat. No només fent servir la teoria del pànic que, segons ell, es va apoderar de Lluís Corominas, sinó amb tots els moviments abans i durant del judici. L'endarreriment des dels fets fins que comença la vista, les proves sorpresa i l'ajornament dos dies de la seva intervenció final. Brillant. No el critico. Ha fet molt bé la seva feina.

El que critico és la decisió del jurat que crec que no sabia que podia trobar un veredicte intermig per no deixar impune un crim i per evitar que Corominas anés a la presó si realment pensaven que va disparar en defensa pròpia. Qui els hi explica el funcionament de tot plegat? La jutgessa? La mateixa jutgessa que no va entendre res el dia que es van presentar la proves noves i que semblava caçar mosques en molts moments?

Cal reflexionar sobre el veredicte. Tal com està muntat el sistema. El jurat l'hagués pogut condemnar però fer evident que no va tenir cap més remei de disparar. Aquest veredicte l'hagués hagut de ratificar la jutgessa que és qui dicta els anys de presó. I segurament n'hagués dictat dos o menys i Corominas no hagués anat a la presó. Tots contents.

Ara hi ha un precedent i un crim impune. Un crim confessat, a més. És evident que el sistema no funciona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.