"Jo no he matat Kennedy"

He tornat a la Ciutat de la Justícia a perseguir Fèlix Millet i Jordi Montull. Els he trobat desmillorats. L'estiu no els ha provat gaire. Millet, murri com és, ha arribat mitja hora abans i ha agafat per sorpresa als mitjans de comunicació que no l'esperaven tant d'hora. Alguns s'han perdut la seva entrada. Montull ha arribat a l'hora que li tocava però feia cara de pocs amics. Se'ls veia tranquils però cansats d'aquesta situació. Estan acostumats a passejar-se pels jutjats i caminar entre càmeres i micros. Cada cop ens deixen acostar més i parlen més però poques vegades ho fan davant de càmera.

Avui Jordi Montull s'ha deixat perseguir i, un cop fora la Ciutat de la Justícia, s'ha avingut a parlar. I ens ha deixat anar una de les perles del culebrot d'aquest cas, el cas del frau del Palau de la Música. "Jo no he matat Kennedy" ens ha etzibat. Se senten perseguits per la justícia. És com aquella dita castellana "por un perro que maté, mataperros me llaman". Home, no són uns sants. I és veritat que el cas ja cansa i que s'està enfilant de manera surrealista cap on no sabem on.

Fa gairebé dos anys i mig que va sortir a la llum el cas: que es van fer els escorcolls i que Millet i Montull van confessar un frau de 3.000.000 d'€ que n'han acabat sent 35.000.000 segons la investigació judicial i les auditories. En tot aquest temps només han passat 15 dies a la presó i ho han fet pel cas de l'Hotel del Palau. Els canvis de jutge no han ajudat a anar ràpid. Tampoc el primer jutge, recordeu? Juli Solaz, el jutge "cargol". però ara ja va sent hora d'anar tancant carpetes. Hi ha prou teca com per anar a judici i la instrucció està al final. Ningú s'atreveix, però, a posar una data.

Millet camina com una ànima en pena pels jutjats. Almenys aquesta vegada no estava tant sol. Té nou advocat. Horacio Oliva. És el tercer. En dos anys i mig ha passat per les mans de 2 advocats més: Pau Molins i Mireia Astor. El primer el va deixar perquè la seva dona no li pagava els honoraris. Va ser la petita venjança de Marta Vallès. Es va sentir enganyada quan va esclatar el frau i ara li fa pagar.

Millet i Montull es van fer grans. El temps juga al seu favor i a favor de la seva possible futura condemna. Recordo el que em va dir l'advocat de Montull un dia, Jordi Pina: "espero que no entrin a la presó". Al pas que van... potser ho aconsegueix...