Tiana Vintage

He fet un salt enrere en el temps i he tornat a tenir 12 anys. Quan empalmava un acte darrere l'altre: 24 hores, guerra de pa mullat, pregó, correfoc, matinades, xocolatada, plena, ball d'envelat, festa de la cervesa... de bolit anava. I mon pare també. Estava a la comissió de festes i anavem tots de cul. Una comissió de més de 20 persones anava de cul i darrera seu, la família sencera. Allò si que era una Festa Major.

Per sort la majoria dels que se la van reinventar i la van suar han rebut un petit homenatge a tanta feinada, a allò que jo en dic "fer poble" i amb la mateixa força de fa 25 anys han reivindicat la festa viva. Han reivindicat que sigui el poble qui faci la festa des del poble i no des dels despatxos de l'Ajuntament, que els joves s'impliquin, que els que han vingut a Tiana a dormir facin el favor de parar de queixar-se pel soroll i s'uneixin a la festa i que el correfoc vagi després del pregó, encara que caigui en un dia de cada dia, perquè l'arrencada sigui forta.

Un "pregó molt Iaio", amb un parlar nostrat i un discurs coherent, i un "pregó molt Mancebón" amb aquell punt de brillantor i nostàlgia tianenc. Un pregó amb DJ en directe. L'Isidre ja n'ha fet dos i aquest any li han deixat la taula de so i el micro per fer d'animador a peu de plaça i amanir el record amb música de l'època a tot drap. Avui han tastat la joia de ser dalt el balcó com tants i tants pregoners ho van fer gràcies a ells.

Aquella comissió que ens va regalar una Festa Major renovada, inventant-se tradicions i fent seves les que estan arrelades de segles enrera en altres pobles, ara ens ha regalat les imatges del record. No només les que es van projectar a la pantalla gegant de la plaça de la vila, sinó també treient la pols a les que cada un de nosaltres tenim al cap i al cor. A més d'un li han espurnejat els ulls. Gràcies.

Visca la Festa Major!