La pell fina

A la cua del pa hi hem fet petar la xerrada. Hem parlat del pobe. Del que ens agrada i del que no. Pels carrers, places i botigues, i també a la sobretaula de cada casa es fa safareig del dia a dia i també dels grans esdeveniments que passen al poble. Parlem del Govern, els polítics, les obres de teatre, la Festa Major, els correfocs i els festivals de patinatge. Però abans tot quedava a casa, o a la cua del pa amb persones de confiança.

Les xarxes socials, facebook, twiter, internet en general ha portat l'opinió de cada un de nosaltres a l'aparador. Tots som responsables del que diem, però a diferència d'abans, ara està a l'abast de molta més gent. No és gratuït, té els seus costos. I també permet veure com som. Com som tots. I com pots passar de ser una persona alabada per una crítica política a caure en desgrat per tocar el més sagrat que sembla hagi tingut mai aquest poble: les entitats.

Una reflexió: perquè ningú ha criticat que reprodueixi unes opinions polítiques i sí una opinió sobre un acte cultural? Són pitjors els polítics o la gent que s'hi ha dedicat durant molts anys per amor a l'art que l'opinió d'un tianenc sobre un espectacle que no li ha acabat d'agradar? Perquè ens sentim ofesos quan es qüestiona la feina de les entitats? Potser perquè els seus integrants no cobren? potser ells no veuen ni cinc però són  responsables d'administrar una part dels pressupost de Tiana, exactament igual que els polítics que governen l'Ajuntament. En menor mesura, això sí, però també han de vetllar per fer un producte de qualitat.

Les opinions bones i dolentes, les crítiques, si voleu, s'han d'entendre com a un mitjà per millorar. Per reflexionar, per evolucionar. I que ara estiguin a l'abast de tothom, a la xarxa, només ens ha de fer pensar sobre com fer-les servir. Sobre com aprofitar-la com a arma, no pas de destrucció massiva, sinó per fer les coses millor. El post dels diables només pretenia fer-los escoltar i reaccionar. I l'opinió del Roger sobre el festival de patinatge, només és això, una opinió d'un tianenc davant un acte esperat per tots que no ens volem perdre. Potser és que el públic de Tiana és exigent, cada cop més. Això no és dolent.