Ara fa 15, Ràdio Tiana engegava amb força. Una emissora petita que caminava amb pas ferm, objectius clars i una clara voluntat d’informar i cohesionar el poble. Pionera en mitjans tècnics i en el disseny de la seva programació (24 hores de producció pròpia, inèdit en l’època), Ràdio Tiana, va començar a caminar agafada de la mà dels periodistes del futur. I d’allà en va sortir una pedrera que molts la voldrien: Cristina Villanueva, Marta Sánchez, Núria Coll, Gisela Rodríguez, Quim Salvador, Marc Amorós, Isaac Salvatierra i jo mateixa. Periodistes ambiciosos que al llarg dels anys han demostrat la seva professionalitat, que ara són a primera línia i que en la seva etapa inicial ho van donar tot per Ràdio Tiana. Però cada un tenia la seva aposta de futur i van volar (vam volar).
15 anys després miro enrere amb nostàlgia aquell esforç per consolidar una de les emissores més petites de Catalunya, amb pocs recursos i diners però amb grans dosis d’imaginació i estima per Tiana, fins i tot els que hi van venir a treballar sense haver trepitjat mai el poble. Miro enrere orgullosa però amb un punt de ràbia i resignació de veure que aquell projecte es va quedar congelat en el temps. El que funciona als anys 90 no té perquè funcionar al segle XXI. Es va trencar el cordó umbilical i tots els coneixements i la manera de fer una ràdio atrevida, rigorosa, al peu del canó, moderna i molt arrelada al poble es van perdre pel camí. Aquell que la va engegar i va trobar la fórmula de l’èxit i de la cohesió de poble l’any 1996, l’Isaac Salvatierra, ara pensa en un model 2.0 que la faria ressorgir.
Cal reinventar-se i trencar-se una mica el cap. Per això no fan falta els diners. Deixaré de banda els polítics i la gestió que han fet de l’emissora municipal els últims anys. Els inicis de Ràdio Tiana estan marcats per l’empenta de la gent obcecada en fer-la funcionar, per tant els criteris de l’Ajuntament no han de ser excusa per no poder fer un producte de qualitat, adaptat als nostres temps i sobretot professional. L’any 96 no ho van ser.
La millora de les condicions laborals del personal no ha anat acompanyada d’una millora del producte. Malament rai. Alguna cosa s’ha fet malament. I encara pot ser pitjor. Perquè Ràdio Tiana, amb 15 anys, està en plena adolescència i encara no sap que vol ser de gran.
Per molts anys, estimada.
(Publicat al TOT Badalona el 8 de setembre del 2011)
15 anys després miro enrere amb nostàlgia aquell esforç per consolidar una de les emissores més petites de Catalunya, amb pocs recursos i diners però amb grans dosis d’imaginació i estima per Tiana, fins i tot els que hi van venir a treballar sense haver trepitjat mai el poble. Miro enrere orgullosa però amb un punt de ràbia i resignació de veure que aquell projecte es va quedar congelat en el temps. El que funciona als anys 90 no té perquè funcionar al segle XXI. Es va trencar el cordó umbilical i tots els coneixements i la manera de fer una ràdio atrevida, rigorosa, al peu del canó, moderna i molt arrelada al poble es van perdre pel camí. Aquell que la va engegar i va trobar la fórmula de l’èxit i de la cohesió de poble l’any 1996, l’Isaac Salvatierra, ara pensa en un model 2.0 que la faria ressorgir. 
Trobo que parlar d'un mateix i dir que "formes part d'una pedrera que molts ja voldrien" o que ets "un periodista ambiciós que ha demostrat la seva professionalitat" demostra una manca d'humiltat absoluta. Si una persona realment val pel seu ofici no hi ha res millor que deixar que en parlin els altres. I és que encara estem en aquest tic tan català i, per extensió, tianenc, de mirar-se el melic i creure's l'hòstia en patinet.
ResponEliminaÉs sobretot un reconeixement per tots els altres periodistes que han passat per la ràdio, Roger. Que jo hi formi part és un element més, no pas el central. Vull dir, que gràcies a l'esforç de tots, TOTS (el teu també), va tirar endavant i que a més va ser escola de periodistes que ara es dediquen al mitjà de manera professional. I que aquella feina i la ràdio en ella mateixa està en perill d'extinció.
ResponElimina