L'any 1909 va ploure per la Festa Major i es va muntar el ball a la Sala Giral (l'antic Cine Tiana). En Baldomero Solà, que n'era el propietari la va deixar i només va posar una condició: s'havia d'anar amb sabates i corbata. En Novelles, però, (que vivia a la casa de la Palmera) es va presentar amb espardenyes. La discussió va arribar tant lluny que tianencs i estiuejants van partir peres i la Colònia de Forasters va constituïr el Casino i va fer fer la Sala Albéniz.
Avui fa 100 anys que s'alça la Sala Albéniz i fa 100 anys que aixeca tot un poble. La "sala polivalent" com la va batejar el dia a dia, ha estat i és lloc de passavolants i tianencs de tota la vida que busquen en el seu resguard una estona d'entreteniment. La Sala Albéniz ha vist néixer entitats i també n'ha vist morir. Ha acollit tianencs d'adopció i n'ha parit. Ha vist les primeres passes d'actors i ha aguantat amb paciència de sant "anades de vola" amateurs. Ha estat còmplice de boniques històries amor i de turmentosos episodis d'odi. Ha aguantat estòicament espectacles maratonians fets amb una sabata i una espadenya i ha donat vida a les primeres manifestacions artístiques d'un poble bressol de la cultural en alguns sentits. Ai, si parlés aquella cara que custodia l'escenari... sort que no pot...
Jo hi vaig posar el primer peu de ben petita. Ni ho recordo. Però a l'escenari hi vaig pujar l'any 1984, amb només 10 anys, per cantar "El branquilló". No em feu dir que coi era allò. Em sembla recordar que van muntar una mena de festival per la festa major petita de Sant Antoni. M'hi va embolicar (com sempre) la Fe i la Marta, la dona d'en Miquel Palau ens va ensenyar la cançó. Com sempre, també, el meu pare va haver de córrer a buscar branquillons de no sé ben bé quin arbust per lluir a l'escenari. Un any més tard, es feia el primer Tiana Somriu.
A la Sala Albéniz hi vaig conèixer en Iaio. L'Albert Freixes entretenia l'any 1985 els més petits de l'Agrupació mentre no els tocava sortir a l'assaig de Les Rambles del primer Tiana Somriu. Jo no sabia qui era ni què hi feia allà. Ens va explicar que li dèien Iaio perquè anys enrere havia fet d'avi en una obra de teatre (uix, crec que acabo d'explicar un dels secrets més ben guardats...). La meva sorpresa va ser el dia D. S'aixeca el teló i apareix entre tot aquell cuixam de joves tianenques Albert Freixes i, heus aquí, que agafa el micro i presenta un darrere l'altre tots els números de l'espectacle imaginat i creat pel Jordi Gonzalbes.
Al vestíbul de la Sala Albéniz els petits de l'Agrupació imitaven els grans. I mentre ells sopàven, nosaltres anavem fent tots els números de l'espectacle. La Gemma Vila, en Jordi Loscos... ens haviem après de memòria tots els números del Tiana Somriu. nosaltres erem els grans, els més petits, els que havien fet el conte de la Blancaneus, ja dormien...
Sempre que entro a la Sala Albéniz, l'escenari em crida. Hi haig de pujar. I miro la llum de guàrdia de damunt la porta d'entrada. Sempre li he parlat a ella, en totes les obres de teatre. Des del 1989, amb aquella "Comèdia de l'Olla" que va veure néixer el teatre infantil tianenc. Si explico totes les històries de teatre no acabaria mai. Des dels assaigos generals que anava a veure de petita tota abrigada i amb un entrepà a sota el braç fins les baixades i pujades per l'escotilló fent de Satanàs... Si, vaig fer de dimoni. En Francesc Valls ho va veure molt clar... jo flipo quan veig els vídeos i el Lluquet (Isaac Salvatierra) que em passava dos pams... (o quatre...)
També mirava el llum de guàrdia quan cantava els números de la plena (mira que n'he arribat a fer de coses en aquesta sala). També la nit que es va fer per primer cop un Streptease integral per la Festa Major Petita. Era el dia del meu aniversari i tota la sala em va cantar el "Per molts anys"... quina vergonya...
A la Sala Albéniz amb vaig fotre dues nates que no se m'oblidaràn mai... : Fent de Satanàs, en un assaig general vaig caure de dalt l'escenari a platea, aquella platea de gres dura i freda... I a principis dels 80, quan van fer la primera exposició floral. El Garden Tiana i el Garden Palau, tots els floricultors (Nolis, Reniu, Conde...), la botiga de Casa: Flors Gemma... tots van muntar una mostra a la Sala Albéniz. I amb l'humitat dels jardins improvisats es va aixecar el terra i jo, un dia de visita amb l'escola Clavé, vaig caure i no m'hi vaig deixar el nas de miracle...
A la Sala Albéniz també s'hi triava la pubilla... ostres quin número... Si, també em va tocar... i a l'Astrid Izquierdo, l'Agata Albero, la Sònia Martínez, la Montse Parra...
I a la Sala Albéniz s'hi van fer les primeres 24 hores de ball i es va trencar el terra. S'hi va fer un forat just davant el procèni ben bé de mig metre... Es que s'hi feia i s'hi fa de tot: teatre, concerts, sopars, caps d'any, carnestoltes...
L'any 1978 l'Ajuntament va comprar la Sala Albéniz i l'any 1987 la va fer arreglar. I van fer el terra de l'escenari inclinat. Quina mala hora... al Iaio encara se li posen els pocs pèls que li queden al cap de punta...
A la Sala Albéniz hi he passat un fred que pelava. La van fer nova però ningú es va adonar que s'havien oblidar d'apretar un trist botonet i vam estar amb la calefacció apagada uns 10 anys... la meva àvia es va queixar un dia a l'Alcalde Escuder: "Tinc els peus glaçats" li va dir. I ell va contestar: "Doncs posi-se'ls a la butxaca".
I Tiana va tenir ràdio municipal: Ràdio Tiana. I també la vam liar a la Sala Albéniz, es clar... hi vam fer la festa de presentació i la proclamació del Tianenc del Segle XX. I vaig veure la il·lusió en els ulls d'en Lluc Armengol de pujar per primer cop a l'escenari de la Sala Albéniz. M'ho va dir. I estava molt content.
Són només algunes histories. Historietes. N'hi han centenars més. Milers. Cada un en té les seves. Qui ens havia de dir que unes tristes espardenyea desafortunades un dia de festa major donessin tanta corda a tot un poble...?
I va, i el Govern sortint se n'oblida. O ho fa veure... i no tenim cap acte de record, ni celebració... En Josep Mª Tòffoli s'ha fet pesat i ho ha transmès a l'Ajuntament i faran alguna cosa a la tardor. Benvingut sigui qualsevol acte d'homenatge a un equipament que forma part de les vides de molts, però molts, tianencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.