Independentistes i encallats

La tarda del 10 de juliol del 2010 me la vaig passar als jardinets de Gràcia. Era la cua de la manifestació. L'havia de seguir fins al final. Era ell lloc que em va tocar en el programa especial que RAC1 va fer. Hi vaig anar amb l'autocar d'Omnium de Tiana i vaig haver de saltar en mig de Barcelona abans que aparqués per poder arribar a temps.  Hi havia centenars d'autocars buscant lloc. Imatge insòlita (la primera de la tarda).


Mentre corria cap al monòlit de la Diagonal, Jordi Basté arrenca l'especial i un darrera l'altre van entrant els meus companys des de diferents punts del recorregut. Recordo l'emoció del directe i la pell de gallina al sentir-los mentre la gent m'anava envoltant i s'anava posant a la cua.

El que havia de ser el seguiment de la marxa Passeig de Gràcia avall, va acabar sent la recerca de la cua, Gran de Gràcia amunt. Vaig arribar fins a Fontana. La cua no tenia final. Independentistes que sortien del metro s'hi anaven afegint... Diagonal costat Llobregat i Diagonal Besòs, tot col·lapsat dèia en Xavi Bundó des del terrat del Palau Robert, i la Mònica Jofre estava encallada a la capçalera que tampoc podia donar un pas. Encallats tots.

Quan portàvem 3 hores de programa (i de mani) vaig començar a caminar pel Passeig de Gràcia. Ja s'havia acabat tot i jo encara no havia arribat a l'altura del carrer València, a l'Hotel Majèstic, des d'on RAC1 feia el programa especial. Tampoc vaig veure res. Senyeres i molta gent i algunes pancartes. però la capçalera i la marea humana me les vaig mirar per la tele. Però va ser especial, emocionant i esperançador.

Un any després em sento igual que aquella dia. Encallada a Jardinets de Gràcia. L'emoció, forma part del record i l'esperança és un sentiment de desconfiança. El Govern fa la crida i el poble respon. Omple els carrers i es fa sentir. I ara què?

Més que mai se sent la paraula independència (ui, si), s'han fet les consultes, "no hi ha marxa enrera", però tampoc endavant dic jo, perquè fa un any que estem igual o pitjor. Pitjor perquè ha passat el temps i no s'ha mogut ni una fitxa. Hi hagut unes eleccions i un canvi de Govern, i ara n'hi haurà unes altres a l'estat espanyol i un altre canvi que encara tancarà més portes tant si guanya el PP com si ho fa Rubalcaba, perquè, o es desmarca molt el nou candidat del PSOE del tarannà del govern actual o veig explicant la mani del 10-J com una batalleta més d'avis melacòlics.

El nostre futur, però, depèn de nosaltres. Tenim un president sobiranista que ha de fer un pas endavant si no vol que el debat sobre l'independentisme i les fotos que es va fer fa un any acabin en el sac de retrets que ja porta a l'esquena.