Tornen els dolents, alerta!

Avui que comença la tongada forta de L'1,2,3 del Pallasso m'ha semblat que podria recuperar un dels posts antics com a petit homenatge a Can Boter i la feina que estan fent aquests dies. Era una de les reflexions sobre la Tiana Vila d'Art i Cultura que podeu tornar a llegir.

Els dolents, alerta!

On es va perdre la Vila d'Art i Cultura (I)

Quan era petita, em renyaven i m'enfadava, amenaçava els meus pares en marxar a viure a Can Boter. El meu pare reia per sota el nas i la meva mare l'arrufava. A Tiana eren els dolents perquè l'Ajuntament de CIU els va enviar a l'exili. Els va tancar les portes per fer poble, i tot el seu art es va quedar a la masia que trobes anant cap a l'Alegria, on viuen i treballen, i que els dona el nom. Eren una comuna hippie. I què? No agradaven perquè "pervertien" els joves del poble. És allò que mai s'és profeta al poble on vius. Ells van venir, es van integrar i els van rebutjar després de fer grans coses amb el poc temps que els van deixar. Han estat artífex d'algunes de les mostres d'art més pures que hi hagut mai a Tiana. Quatre exemples: Els caps grossos de Lola Anglada i l'homenatge del 1978 a l'escriptora i dibuixant; la primera trobada de gegants; dos pregons per emmarcar: el del Juanitu i el del Miquelarro i moltes cavalcades del reis.

Sense saber-ho (o sí) els polítics ignorants de l'època van privar el poble del seu art. Els més petits, però, els vam trobar a la 2 de TVE i els vam guardar en la caixa dels bon records. Els dissabtes al matí corríem davant el televisor per veure el mític "Terra d'Escudella", el primer programa infantil en català. També van ser uns precursors en això. Si busqueu en la filmografia de l'època obriu bé els ulls a "La quinta del porro" i "El vicari d'Olot" perquè hi trobareu cares conegudes. Molt abans de "Ventdelplà" ja eren davant la càmera. I al carrer, amb Els Comediants i la Tràgica. I entre bambolines als llums, so i vestuari. I al taller, donant vida a capgrossos i gegants.

Segurament el  pregó que fa en Joan Armengol i Moliner (no s'ha d'oblidar mai el nom de la mare)  en motiu dels 15 de Can Boter a Tiana va servir per reconciliar-se amb ells i pagar un deute. El deute d'un poble amb una comunitat d'artistes que van deixar de treballar per Tiana perquè no els van deixar. I perquè no els van pagar algunes de les feines encarregades amb tripijocs i enganys de l'Ajuntament que mai van trascendir pel bon fer de la comuna hippie...

Però no defalleixen i si troben una escletxa hi colen el seu art. En Juanitu s'abraça als músics del poble i creen Toc Mut, es cola en alguns assaigs de l'Agrupació i els Nou Pins i dóna als elencs amateurs quatre indicacions per ser millors actors, fa de pare als De Mortimers i anys més tard dóna al poble un festival de circ, únic a Catalunya: l'1,2,3 del Pallasso. Per sort o per casualitat l'Ajuntament acaba encarregant a Can Boter els gegants de Tiana, el Cavaller i la Novícia, i s'emboliquen en el naixement de la Colla de Diables Trempera Nostramu.  I la nissaga continua. I fins i tot li han fet un parc amb el seu nom a en Juanitu (tot i que alguns descendents de l'època repressora no hi estiguin d'acord...)

A casa Can Boter sempre ha estat molt present. Potser perquè el meu pare, de la mateixa edat que en Juanitu, hi pujava sovint per fer alguns encàrrecs per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet pel qual fan fer els gegants i la cavalcada de reis que va fer TV3. I potser perquè passaven sovint per la botiga de ma mare per comprar quatre floretes quan era l'aniversari de la Núria, la Cristina, la Montse i la Roseta. Jo vaig tenir la sort d'entrevistar un dia en Juanitu a Can Boter. Se'ns va acabar la cinta de cassette... Vam anar anys enrera i vam tocar el cel parlant de la Tiana que teniem i la que somiavem.

Si aquests són els dolents, alerta! (com deia en Juanitu) que en vinguin molts més. "Buenas noches, Guadalajara!"