Amb el morrió posat

Quan un dissabte al matí em vaig llevar i vaig decidir, amb il·lusió, donar forma al meu bloc, no pensava provocar res. Només crear un espai on pogués explicar totes aquelles coses que a la ràdio no puc. Ni a RAC1, perquè se surten de guió i es passen de temps, ni a Ràdio Tiana, perquè no m'han deixat des de que vaig plegar fa 8 anys. En cap cas, vaig imaginar que es donaria una empenta a la revol·lució 2.0 a un mes per les eleccions.

Amb molta modèstia, només una reflexió: Vaig a totes. No soc de mitges tintes. Desplego tots els meus mitjans i la meva inventiva per tirar endavant allò que vull. La precarietat de mitjans i la força de l'associacionisme amb la que sempre he treballat, primer a les entitats de Tiana i després a la ràdio, fa que amb poca cosa en tingui prou per muntar qualsevol acte o esdeveniment, bloc, ràdio, web o una programació electoral. Tinc la capacitat de saccejar. Ho vaig fer a Ràdio Tiana , a la Plaça dels Peixos i ara en aquest bloc. I això no és bo ni dolent. Senzillament és la prova que cada persona es bo pel que es bo i serveix pel que serveix. I, sobretot, perquè Tiana està viva, molt viva i participa i es mou, però cal donar-li els mitjans.

Potser per això un dia l'alcalde de Tiana, Emili Muñoz es va baixar els pantalons i em va trucar, força a la desesperada tot s'ha de dir, demant-me que tornés a dirigir Ràdio Tiana. L'encàrrec era molt clar: "Falten dos anys per les eleccions municipal, l'has de fer funcionar". Vaig estar d'acord en parlar-ne, però les condicions, imposicions gairebé dictatorials del l'alcalde, ho van fer impossible. Després d'aquella trucada, ja no n'hi va haver cap més. Encara espero poder-ne parlar. Reconec que no em vaig doblegar. Que vaig dir en tant sols 5 minuts de conversa com havia de ser la ràdio i allò xocava en com la volia ell.  L'alcalde havia trucat totes les persones que havien passat per l'emissora i que ara es dedicaven professionalment al mitjà. Ens exigia, però, que deixessim la nostra feina i que tiressim endavant una programació només amb becaris. Ni tant sols es va dignar a escoltar si teniem un projecte. Si calia reconsiderar tot el projecte i fer de la ràdio un mitjà integral de comunicació amb internet com a base.

Potser perquè sé del que parlo, domino el mitjà, tinc caràcter, empenta, les idees clares, no tinc pels a la llengua i no em fa por res, potser per això l'alcalde de Tiana ni tan sols em parla i intenta desacreditar-me constantment. Potser perquè dic el que penso i ell em coneix de quan estava a l'oposició i jo dirigia la ràdio, potser per això es va desdir i no em va trucar mai més. Per mi, a la ràdio els polítics no hi pinten res. Mana la direcció i l'emissora és per ells un servei, una via per explicar-se i pels periodistes ells són una font. I punt. I a Ràdio Tiana feiem control de Govern i dèiem les coses pel seu nom. Però la llibertat d'expressió i la pluralitat no li agrada gaire a l'Emili Muñoz.

Potser per això, també, va censurar una entrevista de balanç del mandat, pagada i tot, i que mai es va arribar a publica al Plaça de la Vila. No li va agradar i la va vetar. Molt bé! visca la llibertat d'expressió!

Ho dic ara, perquè com que ja han passat les eleccions ja no m'acusarà de res ni farà xantatge per no venir al debat. Va intentar fins a tres vegades que canviessin els moderadors perquè no hi estava d'acord. Va ser el partit i el candidat que més pegues va posar per tirar endavant un dels actes més clars de la democràcia i de servei d'una emissora municipal. I va quedar ben retratat. Endavant! A veure qui pacta amb ell i l'aguanta 4 anys més al poder. Serà responsable igual d'aquesta gestió.