Vaig anar a l'enterrament de Lola Anglada l'any 1984 enmig d'una filera de nens i nenes del poble fent veure que estudiava a l'escola que porta el seu nom. Portavem una flor a la mà. El centre havia de tenir presència i l'obra de l'artista dedicada als infants, també. Per això a uns quants petits tianencs (no vaig ser l'única) ens va tocar fer el paperot. Lola Anglada passava llargues temporades a la seva casa de la Plaça de la Vila. La casa i el jardí que dóna nom a una de les seves obres era el petit raconet de repòs que tenia l'artista a Tiana. El poble hi tenia un deute perquè no va voler les seves obres i les va donar en vida a la Diputació de Barcelona. No era ben vista. Ni gaire estimada per alguns. Els nens es posaven a la tanca de casa seva i li deien coses no gaire boniques i més d'un s'havia endut un cop de roc. Era fa molts anys, durant la postguerra.
El 1978 quan l'alcalde Josep París li fa un homenatge el poble intenta reconciliar-se amb ella. Però no és fins el 1996 quan Ferran Vallespinós la fa filla adoptiva de Tiana que es fan les paus. I comença una activitat esgotadora per refer ponts. L'Ajuntament promet al poble recuperar la seva obra i fer-li un museu i fins i tot s'especula que la col.lecció de nines de Sitges podria tornar. I comença un culebrot que encara dura. El projecte el lidera un altre artista (aquest estimat per tots): Alvar Suñol, l'Alvar. L'ideoleg de la Tiana Vila d'Art i Cultura. L'Ajuntament pacta amb un altre cognom d'història al poble, Vilaclara, la cessió de la casa de la Palmera per fer-hi el museu i perfila un centre cultural a tocar, a la Catequística per recuperar un nou espai abandonat pel mal fer d'algunes sotanes. Però el projecte s'enronca.
Per pagar el deute amb Lola Anglada, el poble li dóna una escola amb el seu nom, un carrer, li fa un homenatge, uns cap grossos, una exposició, la fa filla adoptiva, l'inclou en l'exposició 20 tianencs del segle XX i acaba sent el personatge en l'àmbit cultural més votat... fins i tot una pizza de formatge li ha fet el Paco del Casal amb el seu nom... Però el cavall de batalla és el museu. Ha centrat bona part del debat cultural del poble els últims 15 anys, mentre l'efervescència que dona empenta a la Tiana Vila d'Art i Cultura s'anava arraconant. Ferran Vallespinós va deixar el projecte en herència a Emíli Muñoz que encara s'hi baralla. Però no sé fins a quin punt els tianencs el volem el museu Lola Anglada.
El volem o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut. Fés el teu comentari amb respecte. Gràcies.