Amb una sabata i una espardenya

Quan vaig arribar a RAC1 el maig del 2006 em va sobtar la manera de treballar, com estava organitzada la redacció d'informatius i els mitjans que tenien. Em sabia de memòria tots els tòpics i llegendes urbanes que envoltaven l'emissora i quan la vaig trepitjar vaig poder veure la realitat. Venia de treballar en dues emissores municipals (la més petita de Catalunya i la més gran) i de fer de corresponsal per Catalunya Ràdio. Tot i tastar el desplegament de mitjans de la ràdio nacional de Catalunya, només posar un peu a RAC1 me'n vaig adonar que amb el que hi havia allà jo en tenia de sobres per treballar.

Quan has ajudat a engegar una emissora municipal al teu poble, Ràdio Tiana, i fins i tot t'has barallat per tenir paper de WC, tenir només una mòbil, no tenir tècnic a informatius, ni prous estudis, tancar tres informatius amb un grup de 20 persones i fer més hores que un rellotge, no et ve de nou. Ni et ve de nou ni poses pegues alhora de tirar endavant la feina que cada dia m'encomanava en Jordi Armenteras a la reunió de les quatre de la tarda.

Si amb una sabata i una espadenya haviem fet una programació propia de 24 hores a Ràdio Tiana, també podia fer les quatre notícies i els 7 o 8 butlletins que em tocaven fer a mi sola el cap de setmana. Sola. Sense ningú per fer connexions ni cobrir actes... Després vaig tenir la sort de viure la reestructuració dels serveis informatius que van caure a les mans d'un altre malalt del mitjà i el periodisme que anys enrera havia estat dedicat en cos i ànima a Ràdio Tiana: l'Isaac Salvatierra.

Cinc anys més tard, quan els mitjans són els mateixos i el número de redactors també, però l'emissora s'ha consolidat com a líder de Catalunya amb 572.000 oïents, encara tinc més força per seguir treballant. Perquè sí que és veritat que l'esforç té premi. I pels que ens dediquem a la ràdio el premi més gran és que ens escoltin. També perquè el salt que ha fet RAC1 només és mèrit de la feina individual de moltes persones, del seu esforç i el treball en equip. La força, professionaliat i empenta dels meus companys, molts d'ells formats en emissores municipals, ho han fet possible. I dels que ens estiren, esperonen i exigeixen com en Basté i en Clapés.

Que el lideratge de RAC1 sigui també el premi per tantes hores de feina i insòmni de tots aquells que treballen i han crescut a les municipals tan incompreses a vegades. I que serveixi d'exemple i lliçó: amb una sabata i una espardenya també es pot caminar amb pas ferm fins molt lluny.